El temps d'espera per ser operat segueix augmentant

Quatre mesos i 28 dies és el temps que han d'esperar, de mitjana, per ser operats als hospitals públics els pacients que necessiten una intervenció no urgent. Aquesta era, almenys, la demora que hi havia per a aquest tipus d'operacions el juny del 2012, segons les dades publicades fa uns dies pel Departament de Salut, les últimes disponibles sobre llistes d'espera. Les xifres, accessibles des de la web de Catsalut, mostren que, en sis mesos, el temps per entrar a la sala d'operacions ha augmentat onze dies, ja que, segons l'anterior balanç de Salut, l'espera el desembre del 2011 se situava en quatre mesos i disset dies de mitjana. Per contra, el nombre de pacients en llista d'espera ha disminuït en 400 persones i ha passat de 80.540 a 80.140.

A diferència d'altres ocasions, aquest cop Salut no ha convocat cap roda de premsa ni ha emès cap comunicat específic per fer públic el darrer balanç sobre llistes d'espera. Les dades anteriors –que sí que es van presentar públicament– van posar al descobert l'efecte de les retallades, ja que al llarg del 2011 el nombre de pacients en llista d'espera quirúrgica es va incrementar un 42%. El nombre de persones pendents d'una operació havia passat de 56.670 a 80.540 entre el desembre del 2010 i el desembre del 2011, mentre que el temps d'espera havia augmentat en un any 14,6 dies.

En vista de l'espectacular increment de les llistes d'espera que es va produir el 2011, el conseller de Salut, Boi Ruiz, va assegurar llavors que una de les seves prioritats per al 2012 seria no augmentar-les encara més. Fins i tot, no va descartar reduir-les una mica. Les primeres dades disponibles del 2012 mostren que l'objectiu del conseller s'hauria acomplert només en relació amb els pacients en espera, però no pel que fa al temps de demora, que torna a augmentar i que és l'indicador que, en definitiva, afecta cadascuna de les persones pendents de ser operades.

El temps d'espera més elevat és el que afecta les operacions de galindons (sis mesos i mig) i les de pròtesis de genoll (sis mesos i nou dies). Aquestes intervencions també són les que acumulen més pacients en espera (7.273 i 9.003, respectivament). Però, a banda de les dades generals, que resulten de calcular la mitjana d'espera a tots els hospitals de la xarxa pública, continua havent-hi grans desigualtats entre centres –fins i tot, entre regions sanitàries– pel que fa al temps de demora per ser operat.

Els hospitals que presenten pitjors registres pel que fa al temps d'espera (més de sis mesos de mitjana) són: el General de Vic, el Joan XXIII de Tarragona, el de Móra d'Ebre, la Fundació Sant Camil de Sant Pere de Ribes, el de Viladecans, el Municipal de Badalona i el de Bellvitge.

D'altra banda, hi ha patologies amb esperes superiors als sis mesos en diferents hospitals d'una mateixa regió sanitària, cosa que fa molt difícil que un ciutadà de la zona pugui ser operat amb més celeritat en algun dels centres que té a prop del seu domicili. És el que passa, per exemple, al Camp de Tarragona, amb les extirpacions de vesícula biliar.