Societat

L'oferta legal resulta més eficaç contra la pirateria que les accions del govern

Ni l'ofensiva de l'FBI ni la llei Sinde-Wert, amb un 4% d'eficàcia, han pogut eradicar el fenomen

Serveis com Spotify mostren que la solució és possible

Quan l'FBI va tancar Megaupload semblava que es posava fort contra la pirateria. Un any després, fa la sensació que només volia marcar paquet, ja que les descàrregues il·legals continuen sent una realitat i altres webs d'enllaços, tan o més importants, mantenen la seva activitat com si res.

El mateix es pot dir dels resultats de la llei Sinde-Wert. Des que va entrar en vigor, l'1 de març, la comissió de la propietat intel·lectual ha rebut 355 demandes. Com que era un procediment nou, la majoria presentaven defectes de forma i el 70% van ser arxivades, ja que els seus impulsors van desistir i no van tornar a presentar la demanda corregida. Així, se'n van tramitar 111 i a hores d'ara només n'hi ha catorze de resoltes, totes perquè la web demandada va retirar els continguts de la discòrdia. Per tant, en espera de les resolucions finals, després de deu mesos d'entrar en vigor, la llei Sinde-Wert només acredita un 4% d'eficàcia que faria enrogir qualsevol.

Segons l'observatori de la pirateria, anualment es descarreguen a l'Estat 400 milions de pel·lícules, mentre que es compren 96 milions d'entrades al cinema. A França, però, la situació no difereix: després de tres anys de llei Hadopi, només un internauta ha acabat als tribunals.

Amb tot, la pirateria sembla recular sensiblement, però els experts ho atribueixen a l'aparició de diferents plataformes legals que en permeten un consum pràctic, de qualitat i a un preu raonable. Això es fa especialment evident en el cas de la música, en què Spotify és una bona alternativa (però no l'única) i fins i tot té una versió gratuïta.

En el cas de les pel·lícules i les sèries, la situació no ha variat gaire, mentre que la pirateria ha començat a afectar de valent el món editorial: l'arribada massiva de lectors digitals i tauletes ha accelerat les descàrregues il·legals de llibres digitals. Els editors calculen que han deixat de guanyar 350 milions.

Les claus

#sónelsmeusamics

X.A

Casos reals de la gent del meu entorn (amb noms inventats, això sí) que resulten significatius:

l'Àxel i la Beth són fans de les sèries. S'han pres la molèstia de canviar (pagant) la IP del seu ordinador per una d'americana i accedir així a Netflix, un servei (també de pagament) disponible als EUA on poden veure capítols fins a afartar-se. Amb l'Arnau no puc fer totes les cerveses que voldria, perquè a finals de mes sempre va just. Però és un boig de la música i paga regularment un compte premium a Spotify per dur al mòbil un catàleg musical infinit. El Toni, en canvi, per no pagar no paga ni el Wi-Fi. El roba a un veí i el seu fill veu les pel·lícules que li descarrega l'avi. En resum: sempre hi haurà qui creurà que la cultura és gratis, però també molts altres volen pagar un preu just per un servei legal de qualitat. Quan la indústria deixi de queixar-se i apliqui al cinema, la televisió i els llibres el que ja s'està fent amb la música, començarà a veure la llum. I si no s'afanya, encara serà Dotcom qui negociï directament amb els artistes i se salti els intermediaris.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.