Llenya al cim per preparar la foguera
La Trobada del Canigó reuneix aquest cap de setmana participants d'arreu del país per pujar la llenya que encendrà els focs de Sant Joan
Perquè la nit de Sant Joan sigui un èxit i la Flama del Canigó s'escampi arreu del territori, uns dies abans cal pujar la llenya al pic per tenir la foguera a punt. Aquest és l'objectiu principal de la Trobada del Canigó, que té lloc aquest cap de setmana i que cada any reuneix més d'un miler de participants en una acampada a més de 2.000 metres d'altitud. Tota la simbologia de les fogueres de la nit de Sant Joan comença aquí.
Feixos i fagots
De la mateixa manera que la nit de Sant Joan la Flama del Canigó ha d'arribar a cada poble, cada feix de llenya que ara es puja al cim també representa un trosset de país. «Cada contrada porta llenya que la representa; uns hi posen branques d'ametllers, altres de tarongers o sarments de vinya», explica Toni Ayala, de l'entitat Tradicions i Costums, que juntament amb Òmnium coordina aquesta gran festa col·lectiva al Principat de Catalunya. A la Catalunya del Nord, pràcticament tots els pobles participen d'una manera o altra en la trobada i fan arribar un fagot de sarments al cim. Entres els feixos alguns també hi posen poemes o textos. Ens movem en la simbologia, però la pujada al Canigó és ben real. L'acampada de la trobada es fa a l'entorn de l'últim refugi abans del pic, els Cortalets, a uns 2.000 metres d'altitud. Fins allà hi arriben una pista i alguns cotxes, amb limitacions, per portar el material més pesant. Qui no tingui autorització haurà d'arribar als Cortalets a peu. La majoria dels participants arriben el dissabte per muntar-hi la tenda.
Cremat i vi calent
Des d'allà encara falta una hora i mitja a peu per arribar als 2.784 metres del cim i dipositar-hi la llenya contra la creu. I un cop complerts els rituals simbòlics, el moment de màxima intensitat de la trobada és, sense cap mena de dubte, la vetllada i la gran festa col·lectiva que espontàniament s'organitza entre els grups de tendes.
Hi ha pobles i col·lectius que s'han fet famosos les nits del Canigó. El poble vallespirenc de Sant Joan de Pladecorts té la fama de ser el que porta sempre la representació més nombrosa. Des del Principat, els d'Igualada sempre hi participen també en un bon nombre, i Joan Tort, que en prepara l'expedició, confia que enguany també seran entre 40 i 50 persones. Fa 18 anys que la gent d'Igualada va a la trobada i hi porta actuacions musicals, projeccions d'imatges de les edicions anteriors i reparteix uns 800 gots de cremat entre els assistents. Abans de marxar, els d'Igualada encara tindran forces per compartir una paella. Cada poble té la seva especialitat: a l'entorn de les tendes d'Arles de Tec, s'ha fet famós el vi calent, i els de Ribesaltes ofereixen una beguda amb els famosos abricots del poble.
Gresca i tradició
Queda clar que la trobada és també una nit de gresca i fins i tot que potser alguns ho celebren massa. «Com en totes les celebracions, segurament n'hi ha alguns que es passen o que vénen amb motivacions allunyades de les nostres, però la majoria dels participants vénen a la trobada per perpetuar una tradició, per celebrar una festa col·lectiva plena de simbolisme que tots plegats volem mantenir», explica Jean Jacques Iglesis. Ell i el seu pare són els pilars de l'organització a la Catalunya del Nord amb l'associació del Cercle dels Joves i el Comitè Internacional dels Focs de Sant Joan, que reagrupa representants d'arreu dels Països Catalans.
Atreure els joves
La trobada funciona avui, però Iglesis creu que la continuïtat no està garantida per a les generacions futures i que el repte continua sent atreure els joves, perquè, segons ell, «la nostra societat necessita fomentar els valors que es comparteixen a la trobada».
La pila de llenya que quedarà formada aquest cap de setmana al pic del Canigó només s'encendrà el 22 de juny a la mitjanit. L'encendran amb una flama que s'ha mantingut viva durant tot l'any al Castellet de Perpinyà i que es regenera anualment amb el mateix esquema. A partir d'aquí s'anirà repartint la flama per encendre les fogueres de la nit de Sant Joan arreu del territori i celebrar el que els seus organitzadors qualifiquen de festa nacional dels Països Catalans, la nit del 23 de juny.
Accés als cotxes limitat
L'èxit de la trobada en un espai protegit com el massís del Canigó pot tenir els seus inconvenients. Per la trobada, l'accés en cotxe al refugi del Cortalets queda limitat a uns 100 vehicles, amb autorització prèvia, que fan de logística dels comitès i pobles participants. A peu cal comptar un mínim de 3 hores, segons el lloc de partida.
Enguany, sense burros
Per fomentar una trobada amb menys cotxes, des de Fillols, al Conflent, s'organitzava una ascensió amb burros. Enguany, però, aquest grup pujarà a peu i sense els burros arran de la recent mort accidental de Michel Taurigna, que era el responsable del refugi dels Cortalets, alcalde de Fillols i un dels organitzadors de l'ascensió amb els burros.
Una xarxa arreu del país
Els pobles i les entitats que participen en la trobada i els focs de Sant Joan es coordinen a través del Cercle de Joves i el Comitè dels Focs de Sant Joan, pel que fa a la Catalunya del Nord (focs.feuxdelasaintjean.com), i d'Òmnium i l'Associació Tradicions i Costums, pel que fa al Principat (flamadelcanigo.omnium.cat).