El cavall de batalla del valencià: l'administració i l'empresa
La I Jornada sobre la Llengua Materna que organitza la Universitat d'Alacant reuneix representants de tots els grups polítics presents a l'Ajuntament a excepció del PP
UPyD assegura que rebre les cases en valencià és una “qüestió romàntica”
Els diferents partits polítics amb representació a l'Ajuntament d'Alacant han debatut sobre les propostes necessàries per a fomentar el valencià des de la política en el marc de la I Jornada sobre la Llengua Materna que ha organitzat la Universitat d'Alacant. A la taula rodona han participat Tomàs Mestre, de Compromís, Ferran Verdú, del PSPV-PSOE, Mariló Jordà, d'EU i Fernando Llopis d'UPiD, mentre que el representant del PP ha excusat la seua assistència a última hora.
La principal conclusió a què s'ha arribat ha estat la importància de l'empenta de la societat civil a l'hora de fomentar l'ús de la llengua i la necessitat perquè les institucions posen els mitjans perquè siga efectiu.
L'alcalde de Xixona, Ferran Verdú, ha plantejat la importància d'abordar l'us del valencià des de la normalitat i impulsar des de les institucions el seu ús, no només a l'àmbit públic, sinó també al de l'empresa privada. Per la seua banda, la representant d'EU, Mariló Jordà, regidora a l'ajuntament de Sant Vicent del Raspeig, ha destacat la importància de la Llei d'Us i Ensenyament, però ha censurat el poc interès demostrat des de l'Administració en la seua aplicació i ha destacat la importància de l'associacionisme, com el cas d'Escola Valenciana per a fomentar la seua normalització.
El representant d'UPiD i regidor a l'ajuntament d'Alacant, Fernando Llopis, ha defés la igualtat en els drets lingüístics i ha explicat que considera que els drets dels valencianoparlants estant prou garantits en l'actualitat, amb una oferta suficient en el cas de l'ensenyament.
Pel que fa al representant de Compromís, el seu portaveu a Alacant, Tomàs Mestre, ha defés el valor de la diversitat lingüística i ha reivindicat una major aposta des de les institucions a l'hora de garantir els drets lingüístics, en especial pel que fa a l'oferta d'ensenyament en valencià.
Prestigiar-la
A respostes del nombrós públic que ha assistit a la jornada, tots els membres de la taula rodona han coincidit en reivindicar una televisió pública plenament en valencià i també l'exigència del requisit lingüístic per a la funció pública, un extrem aquest, que Fernando Llopìs ha rebaixat tan sols per al cas dels educadors.
La major part de les intervencions del públic anaven adreçades al representant d'UPiD, que ha confessat que anava preparat per a que així fora, i que malgrat defensar el dret a elegir la llengua d'ús, ha deixat clar que considera més important l'anglès. “Ofereix més possibilitats de comunicar-se mentre que rebre les classes en valencià és una qüestió més romàntica”, ha afirmat.
Entre el públic es trobaven la secretària de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, Verónica Cantó, que ha destacat la importància que el valencià encete nous fronts, com és el cas de l'administració o l'empresa i no es centre en l'àmbit educatiu.
La manca de referents que empren habitualment el valencià en la política o la societat en general ha estat un altre dels punts de consens, ja que entenen que això “prestigiaria la llengua”, augmentant el seu ús social.
Abans del debat, la Jornada sobre la Llengua Materna ha ofert una conferència a càrrec de Brauli Montoya, catedràtic de la Universitat d'Alacant, sobre “la revernacularització del valencià”. També s'ha projectat el documental “Una llengua que camina”, amb la professora Mar Iglesias i el tècnic d'Escola Valenciana, Ismael Vicedo i s'ha fet una visita guiada a l'exposició “Jardins, teixits i paisatges” a càrrec de Gaspar Jaen, professor de la UA.
