Tupper, espia i negociant en la guerra del francès
L'ESTORA
El llibre de Mariano Casas, publicat pel Consell Valencià de Cultura, en la seua col·lecció Minor, ens aproxima a la vida i miracles d'un negociant anglès establert a València l'any 1804, personatge que a més de fer negocis jugà un paper molt important en al guerra contra el francès, ja que participà activament com a membre de la Junta de Defensa, com espia o informador al servei de Sa Majestat, així com, també, com a proveïdor d'armes i bagatges a les tropes i guerrilles que combatien a l'exèrcit napoleònic, al temps que els seus negocis d' exportació sempre funcionaren bé.
Aquesta és una història que evidencia moltes de les versions patrioteres de la mal anomenada als llibres “Guerra de la independència”. El cas és que aquest personatge vingué a fer negocis, com a cònsol de Dinamarca, més tard, com a representant de la Gran Bretanya i des de la seua arribada als cercles del poder, la seua missió va estar afavorir els interessos econòmics i militars dels britànics.
El llibre que comente evidencia com aquest home, prou jove i de nom Peter Carey Tupper, va contribuir força a la causa militar a les nostres terres, ja que des dels del primers moments, va intervindre com a membre de la Junta de Govern i Defensa que es constituí a València per organitzar la lluita contra el francès, des de la qual intentà, tanmateix, frenar les massacres que es van produir contra civils francesos, gent del comerç, —que no tenia res a veure amb la política de Bonaparte— i òbviament facilitar l' acció de guerra.
Tupper apareix a tot arreu, de forma que quan València cau en mans del General Suchet, des de Dénia va a Alacant on continua “ajudant”, enviant-ne informacions provinents de la seua xarxa d'espies sobre els moviments de les tropes franceses, facilitant-ne l'avituallament d' armes i queviures des de la flota britànica i, contactant amb les guerrilles, —com fou amb la de Nebot, “ El Fraile”— a les comarques castellonenques, o la de Benissa de Josep Català a la Marina. Tot això, sense oblidar l'activitat exportadora, especialment de llana, al Regne Unit.
La lectura de l' obra esmentada desmitifica la visió tradicional, la d'aquella història del patriòtic Palleter.
Negocis, guerra, intervenció britànica, matances injustificades. Tupper fou considerat per uns com a un “patriota espanyol i alhora anglès”, altres coetanis han deixat testimonis crítics, fins i tot, dient-ne que estava relacionat amb la pirateria.
Tupper també va anar a Cadis, on segons sembla, va estar darrere d' algunes iniciatives dels diputats valencians. Finalment, acabada la guerra se'n va com a cònsol a Barcelona, on continua amb els seus negocis, els quals sempre sembla li van anar bé.
Una curiosa història la d'aquest anglès, negociant i patriota.
