Cants de Pasqua itinerants
La cantada de caramelles combina l'exaltació de la litúrgia amb el festeig, i en moltes poblacions, sobretot a l'àmbit rural, esdevé una tradició que s'ha mantingut gairebé intacta
Diu la tradició que els joves recorrien pobles i masies cantant cançons religioses –anomenades caramelles– per anunciar la bona nova de la resurrecció de Crist i la fi de la Quaresma. D'aquí prové el simbolisme de l'ou de les mones de Pasqua, que representa el principi de la vida. Les més antigues són les caramelles de Sant Julià de Vilatorta, amb una vida documentada de més de 400 anys. Conegudes com les del Roser, s'han conservat força intactes, com també ha passat amb altres caramelles de les comarques centrals.
Diumenge de Pasqua, de bon matí, surt la comitiva, formada per dues fileres de caramellaires que, amb aire pausat i solemne i vestits amb la capa negra, el barret de copa alta i el llaç de color vermell, recorren els carrers del poble cantant els goigs del Roser. Els acompanyen els músics i els cistellaires, que són els encarregats de recollir les donacions.
Ben nombroses
D'altra banda, les caramelles de Súria han esdevingut un punt de referència de les festes catalanes. Més de cinc-cents caramellaires de totes les edats, agrupats en diverses colles, envairan els dies 30 i 31 la localitat del Bages. Els cants i els balls s'iniciaran dissabte a la tarda amb les sortides de les colles fins a les masies de l'entorn. I diumenge ompliran la plaça Major.
A Callús, més de mig miler de caramellaires recorren les masies del terme municipal el dissabte de Pasqua. Canten, ballen i són recompensats amb moscatell, pastes, galetes i tot tipus de mossos. Diumenge matinen per entonar els seus cants de Pasqua a totes les cantonades del poble. Ho fan, però, després d'esmorzar coca i mistela al bar Stop.
Les caramelles de diumenge acaben amb una cantada final i la típica aixecada de ballestes. Els cants de les colles s'acompanyen amb la típica ballesta, un artefacte plegable i extensible format per llistons de fusta que en estendre's permeten fer arribar ofrenes des dels balcons. Les lloques –parelles de noi i noia– recullen els donatius.