De mar i de vent

Encara no sóc capaç de decidir si el que bufa és xaloc o garbí. Me n'hauria de donar vergonya. En tot cas, en arribar el vespre, si el mar s'allisa i el cel queda en calma, diré que el que estarrufava la superfície inacabable de blau tacat d'escuma era garbí. El garbí a les set se'n va a dormir. Conec la tramuntana, que a Colera és predominant, i potser sé diferenciar, pel sentit de la ratlla que dibuixa sobre el mar el recés del cap del Frare o del cap Cervera, si el nord decanta més cap a llevant –gregal– o cap a ponent –mestral–. I potser no m'equivocaria gaire quan bufa amb insistència i força el llevant, que abraona les onades contra el litoral i carrega l'aire d'humitat intensa i enganxosa.

Aquests dies hem tingut alguna mena de vent tossut –vent petit, no us penséssiu– de sud-est, causa de persistent mar de fons que ha xarbotat intensament el litoral. Aigua força revoltada, tèrbola, enllotada, que no convidava al bany malgrat que les altes temperatures el demanaven amb urgència. Els banyistes passàvem més estona mirant el mar que en remull. Mirar el mar és com mirar el foc de la llar: no cansa mai. De tota manera, per si de cas, m'he endut a la platja el Quadern gris de Pla, que deu ser l'home que més bé ha sabut entendre i explicar el misteri dels vents i del mar del nostre país. M'he aturat en dues frases soltes que anota a mitjans de juny del 1918: «Davant de la mar, un queda sempre amb un pam de nas. La mar és impintable, indescriptible, inaferrable, incomprensible i d'una indiferència total». El novembre escriu: «El mar és ara una cançó diversa i canviant, d'una incoherència subtil i delicada». Entesos.

Rellegir el Quadern gris sempre resulta gratificant –desperta els sentits. Pla és un home que sent els paisatges a través dels cinc sentits. La seva dèria per descobrir l'adjectiu exacte i precís el porta molt sovint a acumular-los com si formessin un seguici, potser com si provés d'anar delimitant-ne la idea per tots costats. Són adjectius acumulatius. Acostuma a definir amb precisió les formes, els colors, els sons, les aromes, els sabors, les textures de les coses que explica. Al Quadern gris –i en tants d'altres papers– en múltiples ocasions Josep Pla s'encanta davant el panorama d'una vinya tardoral. Comprovareu si ho busqueu que cada cop troba tres, quatre o cinc adjectius nous per explicar el color de les fulles. Sempre diferents i sempre exactes, com hi ha món.

Pel cap de setmana anunciaven tramuntana. Serà un canvi espectacular, de temperatura és clar, però també d'aire i de mar. A Perpinyà, de la tramuntana en diuen vent serè i tenen prou raó. El cel queda esmolat, l'aire s'aprima i es torna nítid, d'una transparència que aclapara.