Una jutgessa ja busca autors dels bombardejos feixistes
Requereix al govern italià que busqui vint-i-dos militars que van llançar bombes a la població de Barcelona el 1938
Una dona de 82 anys s'afegeix a la querella presentada per dos supervivents i l'associació Altraitalia
La commemoració del 75è aniversari dels bombardejos feixistes contra la ciutadania de Barcelona, que es compleix avui, s'emmarca en un moment esperançador. La titular del jutjat d'instrucció 28 de la ciutat ja ha incoat una investigació per lesa humanitat contra, inicialment, vint-i-dos militars de l'Aviazione Legionaria de l'exèrcit italià, que sota el comandament del general Velardi van ordenar, planificar i protagonitzar una de les primeres execucions de població civil.
En la resolució, la magistrada ordena que es remetin comissions rogatòries al Ministeri de Defensa de la República Italiana perquè esbrini la filiació completa de tots els suposats copartícips, militars i civils italians, així com el seu parador per citar-los a declarar com a imputats de crims contra la humanitat per la seva responsabilitat en els bombardejos contra Barcelona. I no només els tres dies d'horror del 16, 17 i 18 de març de 1938, sinó que amplia el període a tota l'època de la Guerra Civil, del 1936 al 1939. Si els suposats culpables ja són morts, la causa s'hauria d'arxivar perquè les querelles van contra persones.
Aquesta instrucció, en la qual per primer cop aplica el dret internacional contra crims de la Guerra Civil, és fruit de la querella que van presentar dues víctimes, Anna Raya i Alfons Canovas, i l'associació Altraitalia Movimento per la Sinistra Barcelona, que aporten els noms dels 22 oficials, i a qui l'Audiència de Barcelona va donar la raó el gener passat, ja que inicialment la jutgessa l'havia arxivat. La llei d'amnistia del 1977 fixa la impossibilitat jurídica d'iniciar accions penals entre espanyols per fets de la Guerra Civil.
En vista d'aquesta iniciativa, altres víctimes directes dels bombardejos s'han interessat per personar-se en la causa. És el cas de Fredeswinda Francisco Casals, que va ser ferida a la cama quan tenia 7 anys, i es presentarà al jutjat com a querellant ben aviat. Els afectats ho han de fer personalment o donar poders davant notari.
Jaume Asens, advocat dels querellants, reitera que “la seva voluntat no és enviar ningú a la presó, sinó obtenir una reparació simbòlica” del seu patiment. Asens també desitja que “les institucions se sumin” a la querella aviat. L'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya encara no han respost a l'oferiment judicial perquè es personin com a perjudicats, malgrat que es van comprometre a fer-ho.
En els bombardejos a la ciutat van perdre la vida prop d'un miler de persones. Van ser tres dies que la ciutat recorda en el monument recordatori de la Gran Via.
LA FRASE
LA XIFRA
Repassant les 41 hores
El 16, 17 i 18 de març de 1938 la vida d'un milió de barcelonins es va aturar. Les bombes de l'Aviazione Legionaria de Mussolini, al servei de Franco, van bombardejar de manera sistemàtica la capital. El llibre Tres dies de març, realitzat per Paola Lo Cascio i Susanna Oliveira i dirigit pel catedràtic d'història contemporània de la Universitat de Barcelona Joan Villarroya, narra els fets tal com van succeir durant les 41 hores de bombardejos. A més, el llibre també recull el relat de diversos testimonis que van sobreviure, així com l'explosió més significativa, que es va produir el 17 de març a les 14.00 hores a la cruïlla de la Gran Via amb Balmes. Els exemplars de Tres dies de març, editat pel Grup Hermes, es troben disponibles a les redaccions d'El Punt Avui de Barcelona i Girona.
