Trenta vivències i un plat calent

La una del migdia. Puntuals, comencen a arribar diversos usuaris al menjador social de Figueres, que fa nou anys que funciona i que porta el nom del missioner de Navata, Joaquim Vallmajó, mort a Ruanda. En Joan és un dels primers a anar a buscar la plata. Té 57 anys i és de Portbou. Treballava netejant trens a França però es va quedar sense feina. Ara cobra una pensió petita que diu que li arriba just per pagar l'habitació del pis que comparteix. És un dels usuaris que fa anys que dina cada dia al menjador. En fa sis, recorda. I hi afegeix que està satisfet del menjar que li serveixen. Segons l'ajuntament, la meitat de les persones que atenen al Joaquim Vallmajó porten anys anant-hi. En Robert, de 71 anys, i nascut a Arenys de Mar, també n'és un antic conegut. Fa 4 anys que hi va, des que es va quedar vidu. “No tinc fills”, remarca. Cobra una petita pensió perquè té una minusvalia i admet que econòmicament l'ajuda el menjador, però té alguna queixa: no li guarden la cadira i el menjar és salat. En Joan, que destaca que és nascut a Vilabertran, tot i que des que és adolescent que viu a Figueres, fa cinc anys que dina al centre. Amb 55 anys, confessa que el seu problema ha estat el vi. “Em prenia garrafes senceres. Després vaig tenir una feridura i em van dir si volia venir al menjador”, explica. Tots ells, com el 80% majoria dels usuaris del Joaquim Vallamajó, estan sols i tenen uns ingressos molt petits, que els fan viure en una situació precària. Però les seves vivències i els motius perquè han arribat aquí són ben diferents. En Fernando Martos, un dels tres monitors que treballa al menjador i el més antic, sap la situació de tots, però per fer bé la seva feina, ens diu, no l'ha de tenir en compte. “El més important és el tracte. No haig de pensar en la seva situació per no discriminar ningú”.

Els serveis socials de l'ajuntament destaquen la importància no només que aquestes persones mengin un plat calent, sinó el fet que és un plat equilibrat –elaborat per una dietista– i que anar al menjador cada dia també els ajuda a la seva socialització, ja que en molts casos són persones amb problemes d'aïllament social. “Ara ja tot marxa sol però s'ha fet una feina també pel que fa a comportaments i a hàbits”, explica Fernando Matos, que assegura que també és molt important que els treballadors vetllin per la salut dels usuaris i que controlin que assisteixin cada dia. Si no, s'activen els serveis per buscar-los i que no els hagi passat res.