Amb l'antena a casa
Municipis com Vilanova de Prades s'han vist obligats a convertir-se en operadors d'internet per poder donar un servei més barat i més fiable als seus veïns. A Catalunya hi ha accés a la xarxa a tot arreu, però no a la velocitat desitjada
-
L'antena que han instal·lat a la muntanya del Colomer i que permet fer arribar el senyal tant a Vilanova de Prades com a Vallclara. J.C.LEÓN. -
.
Al Casal de Vilanova de Prades es pot accedir a internet sense cables. El servei ofereix fins a 10 Megas de velocitat. J.C. LEÓN . -
Ramon Soriano està molt satisfet amb el nou servei. Diu que paga menys i que té més velocitat i estabilitat en la senyal J.C. LEÓN.
A Vilanova de Prades, un petit municipi de la Conca de Barberà, s'han acabat els problemes de connexió amb internet. Aquí, com passa a molts pobles de muntanya i amb pocs habitants, les inversions de les grans empreses no són rendibles i per això massa sovint es queden encallats en el progrés tecnològic. Trobar-hi solucions no sempre és fàcil i per això, malgrat les inversions que s'han fet des de la Generalitat, molts cops les administracions locals hi posen cullerada i, tot i els pocs recursos de què disposen, n'acaben assumint serveis i projectes per intentar millorar l'oferta i trencar aquest aïllament. És el que ha passat a Vilanova de Prades, on des de fa gairebé un any l'Ajuntament s'ha constituït com a operadora d'internet i telefonia fixa per garantir un servei de qualitat i una velocitat d'ADSL
No és que fins ara els veïns no disposessin de connexió a internet perquè, de fet, al municipi encara hi ha altres operadores que l'ofereixen. La diferència està en el preu i les prestacions de velocitat que es poden oferir. Per aconseguir-ho l'Ajuntament ha hagut de fer una inversió de 30.000 euros en la instal·lació d'una antena a la muntanya del Colomer –a dos quilòmetres del poble– i ara ha de pagar una quota de 700 euros al mes pel trànsit de dades a l'empresa Banda Ampla, que inclou també el suport tecnològic i el manteniment del senyal. A canvi reben 10 megabits de velocitat que poden distribuir entre els diferents usuaris, que hauran de pagar una quota mensual de 36 euros més IVA per tenir un servei d'ADSL i 300 minuts de telèfon gratis en les trucades a fixos nacionals.
«Si aconseguim tenir una trentena de clients la inversió queda pagada en quatre anys i podem començar a treure'n una rendibilitat» explica l'alcalde, Artur Miró. Però si bé trenta clients poden semblar molt pocs, no és fàcil aconseguir-los en un municipi de 133 habitants, la majoria dels quals són d'edat avançada i no els interessa l'accés a les noves tecnologies. Per això el que ha fet el consistori és oferir el seu servei com a operador al municipi veí, Vallclara, on ja s'hi han apuntat una quinzena de veïns.
Un d'ells es diu Ramon Soriano, un barceloní de 43 anys que treballa per a una multinacional amb seu a Alemanya, EW Nutricion. La seva feina –és el responsable de l'expansió a l'Estat espanyol– l'obliga a tenir una connexió a internet amb garanties. De fet, ens explica que el seu ordinador està a Alemanya i ell s'hi connecta des de Vallclara per treballar. «Abans això era un drama, pagava 50 euros per unes prestacions molt limitades –1 mega de velocitat– i el principal problema és que no tenia l'estabilitat que necessito, perquè es desconnectava cada dos per tres», explica. Ara disposa de 5 megues per navegar i està encantat. Però més enllà de la millora que ha aconseguit en el servei d'ADSL fa una queixa general per la situació que viuen moltes zones rurals. «Una persona hauria de poder decidir on viu sense haver de renunciar als drets que es tenen si vius en una gran ciutat», es lamenta, i afegeix: «Jo també pago els meus impostos, però sembla ser que aquí no està justificat fer inversions.» Ara aplaudeix la iniciativa que han tingut al consistori del municipi veí: «Aquí si no t'ho vénen a oferir t'ho has de crear», i afegeix a la llista de greuges altres prestacions com el gas, que no arriba a aquests pobles «perquè a les empreses instal·ladores no els és rendible fer tota la instal·lació per tan pocs usuaris». De fet Artur Miró comparteix part d'aquestes reflexions i es lamenta de la precarietat en què es troben a l'hora de donar alguns serveis: «En el tema de les noves tecnologies ens quedàvem curts i per això hem hagut de fer alguna cosa: som l'entrada a les muntanyes de Prades i els turistes que vénen aquí volen tenir un bon servei.»
A Vilanova de Prades no són els únics que han optat per aquesta solució. L'empresa lleidatana Banda Ampla ha sabut trobar un nínxol de mercat en les deficiències de xarxa que hi ha en aquestes zones rurals i ja ofereix la mateixa alternativa a altres municipis de la província de Tarragona, com Riudecols, el Lloar, Vilaplana, Prades, la Torre de l'Espanyol o Querol. Tots ells municipis amb característiques orogràfiques que dificulten als seus veïns accedir a les ofertes que donen les grans operadores. L'empresa planteja una alterativa que si bé suposa una inversió inicial per part de l'Ajuntament, aquest la pot amortitzar en tres o quatre anys en funció dels clients i a partir de llavors fins i tot en pot obtenir un benefici. «El que oferim no es pot comparar amb el que ofereixen les grans operadores perquè donem una quantitat de megues molt gran per al nombre d'usuaris que hi ha, amb la qual cosa aconsegueixes una qualitat similar a la de la fibra», explica Alfons López, director comercial de Banda Ampla.
La mancomunitat
Un altre exemple és de la Mancomunitat Intermunicipal Voluntària Segarrenca, que integra els municipis de Calaf, els Prats de Rei, Pujalt, Calonge de Segarra, Castellfollit de Riubregós, Sant Martí de Sesgueioles i Sant Pere Sallavinera. Ells es van constituir com a operadora a finals del 2011 i ofereixen servei a més de 300 usuaris a través d'una xarxa sense fils de quarta generació. «Estem oferint un servei de referència», explica Joan Caballol, primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Calaf i responsable del desplegament de la xarxa. «Estàvem coberts, però pagàvem cinc vegades més i teníem un servei cinc vegades inferior. Ens sentíem desprotegits i en una zona on hi ha turisme rural no pots donar un servei d'internet deficient», argumenta Caballol. La mancomunitat ha donat la concessió del servei a una empresa perquè l'exploti i ara ofereixen als clients una tarifa estàndard de 28,90 euros més IVA que dóna una velocitat de 12 megues de baixada i 3 megues de pujada. Però més enllà d'això el servei també permet fer ofertes personalitzades per a empreses de fins a 100 megabits simètrics. «A Calaf, tot i tenir un servei d'ADSL des de fa temps, hi ha moltes empreses que es passen a la mancomunitat perquè hi troben una oferta a mida», conclou Caballol.
Una porta al món
Genís Roca és especialista en internet i en com ens afecten les xarxes socials i el món digital. Al seu entendre tenir unes bones comunicacions és clau per al desenvolupament del país i per això és taxatiu: «Una població sense accés a la xarxa és una població sense accés a la informació, a la cultura, a l'ensenyament, a la justícia, a la sanitat, als òrgans de govern... Una població sense accés a la xarxa és una població inviable pel que fa a drets i deures.»
Referent a la situació a casa nostra, el també soci director de RocaSalvatella creu que encara queda feina per fer perquè «tenim xarxes lentes (molta ADSL i poca fibra) i cares (de les més altes d'Europa) i tot això són frens importantíssims a la nostra competitivitat». Si aprofundim en el tema l'expert en social mèdia dóna més detalls: «A l'Estat espanyol ningú no acaba de fer inversions de veritat i per això som un país on el cable de coure s'ha exprimit fins a l'extrem, però ningú no ha afrontat veritables inversions en fibra òptica. Per això tenim tant ADSL, amb unes proporcions altíssimes si ho comparem amb Europa. Tot just ara s'engega el desplegament massiu de la fibra... probablement entre 10 i 20 anys tard.» Per això Genís Roca conclou: «Quan ens parlen de banda ampla el llenguatge pot donar a entendre que està bé, perquè ampla sembla molta, però li haurien de dir banda justa. El que aquí anomenem banda ampla és el mínim del mínim per poder desenvolupar la nova generació de serveis que ens esperen en salut, ensenyament, justícia...» I és que segons Roca el canal digital no és només una finestra al món i una via de comunicació, sinó que sobretot «és el canal pel qual exercirem els nostres drets i pel qual se'ns proveiran bona part dels serveis». I per deixar-ho clar posa un exemple: «El futur dels serveis sanitaris passa per la capacitat del ciutadà d'enviar dades al Servei de Salut (pes, pulsacions, pressió, nivell de glucosa en sang...) sense necessitat d'haver d'anar al metge. I hem de poder rebre per la xarxa els resultats de les nostres anàlisi de sang o consultar la nostra història clínica.»
Catalunya, un país complicat
L'orografia catalana és complicada i això encareix qualsevol iniciativa que pretengui fer arribar internet de gran velocitat a tot el país. De fet en l'àmbit europeu Catalunya només és superada per Suïssa en qüestió orogràfica. A partir d'aquí, les xifres parlen: es necessita la instal·lació de 250 torres per donar cobertura a un 96% de la població. Per donar servei a l'actual 99% –només un 3% més– se n'han hagut de construir 250 més. El pla de Lleida queda pràcticament cobert amb una sola torre i, en canvi, les muntanyes del Pirineu es converteixen en murs infranquejables per a les ones i calen moltes més torres per arribar a tothom. Tot i així, i per tal de donar el 100% d'accés, als llocs on la infraestructura no ha estat suficient per portar-hi servei d'ADSL s'ha utilitzat la tecnologia WiMax i en els casos més extrems s'hi ha facilitat l'accés via satèl·lit.