Sender Llobregat

Els amants del senderisme podran afegir aviat una nova ruta al seu bagatge. Es tracta del sender de gran recorregut (GR) del riu Llobregat, un traçat de 170 quilòmetres que resseguirà el riu des del naixement, a Castellar de n'Hug, fins a la desembocadura, al Prat de Llobregat. La Diputació de Barcelona està treballant en un projecte que consisteix en la connexió dels camins rurals paral·lels al riu a les comarques del Berguedà, el Bages i el Baix Llobregat. Són camins que ja existeixen, en millor o pitjor estat, però que estan desconnectats entre ells, de manera que no permeten fer un recorregut sense interrupcions.

«Amb un únic recurs que és el riu es poden descobrir multitud d'elements.» Així valora Joan Vinyes, conseller de Turisme del Bages, l'interès que té el Llobregat com a eix d'una oferta que inclou paratges naturals com les fonts on neix i les llacunes del delta on desemboca; testimonis de la història econòmica i industrial de Catalunya com les mines del Bages i les colònies tèxtils al llarg del curs fluvial; i monuments modernistes com les cases que va fer Jujol a Sant Joan Despí, o esglésies romàniques que esquitxen el paisatge del Berguedà, el Bages i el Baix Llobregat.

La Diputació està presentant el projecte inicial a ajuntaments, consells comarcals i entitats excursionistes. La idea és «definir per on ha de passar la ruta tot aprofitant camins existents», assenyala Xavier Font, cap de l'Oficina Tècnica de Turisme de la Diputació de Barcelona. La majoria de camins ja existeixen i són practicables, i el que ha de fer la Diputació és definir una ruta senderista i cicloturista que relligui tots aquests camins amb la idea de fer un sender unificat. Com que aquest sender superarà els 50 quilòmetres –en tindrà 170– pot aspirar a la categoria de sender de gran recorregut (GR), que ha d'homologar la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya. Un cop això s'assoleixi, la Diputació podrà començar a senyalitzar el sender amb senyals horitzontals –dues línies juntes, una de color blanc i una altra de color vermell, aprofitant elements del camí– i verticals –pals amb senyals que indiquin recorreguts possibles, punts d'interès i distàncies–. Segons Font, en una primera fase no caldrà obrir camins nous, que ja existeixen, ni arranjar-los, sinó només senyalitzar. «Cal definir la continuïtat, i potser s'haurà de parlar amb particulars», explica. Però si es vol facilitar el recorregut sí que caldria abordar millores en alguns trams, amb la col·locació de passeres en alguns punts per fer la caminada més agradable o amb l'obertura d'un camí perimetral al pantà de la Baells.

Encara que ja existeixi una bona xarxa de camins, el cert és que s'ha d'actuar sobretot al Berguedà perquè el GR tingui ple sentit. El problema en aquesta comarca es concentra al tram inicial, entre Castellar de n'Hug i Berga. Segons explica Imma Espel, tècnica de Turisme del Consell Comarcal del Berguedà, «l'antic camí Ral, que passava paral·lel al riu, no existeix perquè l'espai l'ocupa la carretera que va de Guardiola de Berguedà a la Pobla de Lillet». El traçat ideal queda també trencat per l'existència del pantà de la Baells. Espel considera que «el camí alternatiu és maco, però s'allunya força del riu». Malgrat aquest inconvenient, que evitarà que tot el GR transcorri paral·lel al riu, l'existència de l'embassament aporta un avantatge al futur sender, ja que una de les actuacions que inclou el projecte de la Diputació és la creació d'un centre d'interpretació del pantà. La intenció és, segons el tècnic de la Diputació responsable del projecte, instal·lar-hi plafons explicatius i panells audiovisuals amb la possibilitat de poder-hi interactuar. «Volem explicar la història del pantà, el cicle de l'aigua i el significat dels embassaments, i el format final dependrà del projecte que se'ns presenti.»

Encara no hi ha un pressupost definit per crear el GR, i dependrà en tot cas de com es vulgui ser d'ambiciós. La tècnica de Turisme del Berguedà, Imma Espel, diu, per exemple, que l'arranjament del pas de l'Ós, un camí entre Castellar de n'Hug i la Pobla de Lillet, costarà 10.000 euros, ja que s'han d'afermar roques i construir una passera. Més costós seria restaurar l'històric camí per on passava el Tramvia de Sang, anomenat així per la tracció animal de les vagonetes per a usos miners. «Caldria fer-hi algun pont i un túnel, i això serien molts diners, mentre que arranjar la resta del camí é s fàcil, ja que només cal desbrossar», diu Espel.

Un cop passat el pantà comença el camí de les Colònies, que connecta amb el Bages. A partir d'aquí les actuacions han de ser més senzilles i s'han de centrar sobretot a senyalitzar els itineraris i els punts d'interès. Joan Vinyes, conseller de Turisme del Bages, creu que «el Llobregat permet explicar molt bé la història de les comarques per on passa», referint-se sobretot a les colònies tèxtils que es van instal·lar a la riba del riu. «A partir del tèxtil es pot explicar el desenvolupament econòmic de Catalunya i la consecució dels drets laborals.» Vinyes destaca sobretot les colònies de Navàs i Sallent i la Torre de l'Amo de la colònia Viladomiu Nou, a Gironella. «També és una ruta molt interessant des del punt de vista paisatgístic», assegura. El president del Consell Comarcal del Berguedà, Sergi Roca, troba especialment destacable el fet de vincular el naixement del riu amb la desembocadura i poder valorar l'embassament de la Baells. «És un projecte integral molt interessant per al Berguedà, que té elements potents com el pantà i la ruta de les colònies tèxtils que va de Berga a Balsareny, a més del Museu de les Mines de Cercs, la Pobla de Lillet i la Patum.» Pel que fa a l'embassament, s'està treballant en un pla director per potenciar-ne els usos turístics. Finalment, a la part baixa destaquen les zones naturals del delta, com valora la consellera de Turisme del Baix Llobregat, Maria Miranda. La consellera posa també en relleu atractius com les cases modernistes que Jujol va construir a Sant Joan Despí i les termes romanes de Sant Boi, ciutats que han arranjat l'accés al riu. Però també advoca per acostar els turistes a llocs més allunyats, com les platges de Castelldefels, les mines prehistòriques de Gavà i les coves del Salnitre de Collbató.