“Amb el diagnòstic fet, no busquis res a internet”

És un projecte solidari per recaptar fons per a la investigació del càncer infantil. És una manera de donar gràcies al suport que vam rebre nosaltres i la necessitat de fer alguna cosa per als que vénen darrere. El Genís és viu gràcies a la investigació que s'ha fet abans, i en moments de crisi com l'actual tots els diners que es destinin a la investigació són essencials. Nosaltres donarem tots els diners recaptats a l'obra social Sant Joan de Déu.

El nostre projecte es diu Hol·la Genís perquè en aquest cas és el Genís, el nostre fill, el que ha patit el tumor cerebral, però hi pot haver molts Hol·la perquè cedim el nom a tots aquells nens i nenes que hagin passat una situació similar i vulguin sumar-se al projecte. Nosaltres som del Morell, i tot el poble s'ha abocat a aquesta causa. Farem una festival amb més de cent entitats implicades el pròxim dia 20 i també una paella popular. La idea és fer cada any un Hol·la Genís per anar recaptant fons ( www.hollagenis.tumblr.com).

Sí, per agrair el suport rebut i per fer saber que els donatius que es donen arriben on han d'arribar. Quan et donen una notícia com aquesta, et desmuntes. Si després de cinc hores d'operació et diuen que el tumor que té un nen de tres anys és dolent, el món et cau a sobre i et vols morir. Però, un cop encaixada la notícia, t'adones que hi ha moltes portes obertes i reps ajuda i solidaritat, tant d'altres familiars com d'associacions i fundacions. A una família treballadora com la nostra que no és de Barcelona li és pràcticament impossible fer front a nou mesos de tractament d'un nen que no pots deixar sol. I és llavors que descobreixes que les organitzacions solidàries hi són i que les ajudes arriben. I és això el que ara nosaltres volem fer: posar el nostre gra d'arena perquè els diners hi siguin i perquè l'ajuda arribi a qui ho necessita ara.

És evident que no som els mateixos. Més enllà de descobrir qui realment val la pena entre la gent que t'envolta, el que hem après és a viure la vida de veritat i a valorar més el que tenim. Abans aspirava a deixar el pis per anar a viure a una casa. Ara valoro poder viure una experiència amb els meus fills. I si la puc viure avui no la planificaré per demà. Això de planificar vacances a llarg termini s'ha acabat.

Sense l'energia del Genís ens hauríem enfonsat. Tu portes un nen al metge per solucionar un problema de sordesa i quan et diuen que no li pots fer l'implant coclear que necessita perquè té un tumor se t'enfonsa el món. I quan li treuen el tumor i et diuen que és dolent i que necessita quimioteràpia et vols morir. Però el Genís ha estat molt fort i ell ens ha donat forces a nosaltres. Té unes ganes immenses de viure i no s'ha rendit mai. Ara, després d'aquest parèntesi de dos anys per lluitar contra el tumor, ja li hem pogut posar l'implant. Patíem perquè, si no l'hi haguéssim posat abans dels sis anys, seria impossible que aprengués a parlar, i hem estat de sort, perquè encara no els ha fet.

És molt fàcil donar consells, però quan et trobes en una situació com aquesta els consells només són paraules. Jo els dic que no mirin mai enrere i que lluitin, que busquin la llum que hi ha al final del túnel. Avui en dia la medicina ha evolucionat molt i es poden fer tractaments molt personalitzats, i per això es cura molta més gent que abans. Un altre consell: un cop sapigueu el diagnòstic, no busqueu cap tipus d'informació a internet. Allí hi ha les previsions més pessimistes i la majoria de comentaris són de gent que ha perdut el familiar, i això és el pitjor que pots fer, perquè t'enfonsa.