Trens i ponts barrera

José Morales és veí de Ripoll i dues vegades al mes es desplaça a Sant Cugat del Vallès per assumptes mèdics. Ho vol fer amb un tren de la línia de Puigcerdà i amb un de Ferrocarrils de la Generalitat. Té 68 anys i en fa una trentena que, a causa d'un accident laboral, es va lesionar la columna vertebral i el crani, i des d'aleshores s'ha de desplaçar amb cadira de rodes. El seu problema és que no pot accedir al tren que l'ha de traslladar de Ripoll a Barcelona, on agafa els Ferrocarrils. Necessita que li pugin la cadira de rodes, que és elèctrica i du motor i bateria, i Rodalies li diu que estan adaptant a poc a poc les estacions i els trens de la línia Barcelona-la Tor de Querol i que, mentrestant, o bé es busca algú que el carregui al tren a ell i cadira, o no pot pujar-hi. Segons Rodalies, hi ha el servei Atendo, però és per als usuaris de trens de llarg recorregut. Fins i tot li han arribat a dir que si l'ajuden i, per desgràcia, es fa mal durant la maniobra, encara podrien tenir problemes.

José Morales elogia les obres que s'han fet recentment a l'estació de Ripoll per suprimir les importants barreres arquitectòniques que hi havia. Lamenta, però, que els combois no estiguin adaptats. “L'únic que cal és una rampa mòbil, com als trens de la línia de Portbou o els de Ferrocarrils”, diu. L'alternativa és agafar un taxi i, per tant, pagar els més de 200 euros que li costa el desplaçament. Morales, que és el delegat gironí de Mifas, diu que va començar la seva lluita quan travessant el pas a nivell de l'estació de Ripoll –ara suprimit– se li va tombar la cadira al mig de les vies.

Ell ja va demanar sense èxit l'any 2011, a l'Ajuntament de Ripoll, que suprimís les barreres arquitectòniques del pont que el famós arquitecte Santiago Calatrava va construir per connectar el carrer Progrés amb la zona esportiva. Alguns trens i alguns ponts, doncs, continuen sent barreres i no pas mitjans per comunicar persones.