Masoveria compartida

Quan el verb reinventar-se serveix per gairebé tot en el món de l'emprenedoria i en moments en què cal buscar-se la vida laboralment, sorprèn que sorgeixin iniciatives fonamentades en la voluntat d'adaptar-se a un estil de vida més adequat al tarannà personal. Canviar perquè un expedient de regulació et deixa sense feina i buscar l'oportunitat en allò que no t'hauries pensat mai que seria la teva ocupació passa, desgraciadament, cada dia. La necessitat aguditza l'enginy i les idees busquen com brollar fins a fer-ho. El cas del badaloní Jaume Font, però, és diferent. Amb feina en una empresa de fusteria barcelonina, a principis del 2012, va decidir canviar de lloc de residència i d'ocupació. Va arriscar-se per fer forat en un mercat que desconeixia però en què veia la seva oportunitat. La idea era exercir com a masover, però treballar no solament per a un propietari, sinó per a molts. En diu “masoveria freelance”, un concepte molt ampli que la realitat potser ha adaptat més a la definició de masoveria sense exclusivitat.

Es va implantar al Baix Empordà (ara resideix a Peratallada), des d'on coordina els serveis. “Fer de masover com ho faig jo no vol dir prendre la feina a un altre. Em trobo que a vegades acabo substituint masovers de tota la vida perquè puguin fer festa algun dia entre setmana”, explica Jaume Font, un exemple de capacitat d'adaptació a les necessitats.

S'anuncia a la xarxa en anglès i castellà. Home Keeper s'ofereix com un servei de masovers que cuiden d'habitatges sense viure-hi. “Home Keeper neix de la necessitat de vigilar i cuidar les segones residències”, explica Font. Els avantatges que hi troben són la millora de la privacitat del propietari, l'assumpció d'un sol interlocutor vàlid per a tots els serveis (sovint la feina del masover freelance és la coordinació i l'encaix de serveis externs) i, sobretot que garanteixen, diuen, un estalvi en els costos perquè obtenen preus competitius “aprofitant sinergies entre serveis”. El masover tradicional és un assalariat a càrrec del propietari, mentre la masoveria sense exclusivitat ofereix serveis a la carta.

Què costa això? “Depèn del que es vulgui”, assegura Font, que comptabilitza de manera orientativa allò que anomena forfet de serveis bàsics en una tarifa de 250 euros al mes. Això inclou la visita diària de vigilància, el manteniment del jardí i la piscina i l'informe mensual a través del correu electrònic.

Però no tot és qüestió de manteniment de grans finques de gent adinerada amb segona residència a la plana empordanesa. Font assumeix petites feines, com ara cuidar animals de companyia i treure'ls a passejar. De fet, treure gossos i gats i cuidar gallines són un dels serveis més habituals. “Tinc clients canadencs, alemanys, suïssos i anglesos, però també, i això quan vaig començar no m'ho pensava, en tinc de gironins”, reconeix.

Molts propietaris de segona residència volen tenir la casa calenta quan arriben per passar el cap de setmana a l'Empordà, que la llenya estigui tallada i a punt, l'herba del jardí ben arranada i la piscina ben blava i amb l'aigua ben transparent. Jaume Font té mans per a tots. I si no les té, les busca. Si fa falta, envia un cotxe a buscar el client a l'aeroport per portar-lo fins a casa. La readaptació d'una vella professió.