Festa o apologia de la violència masclista a Alcoi

Un any més les festes de Moros i Cristians d'Alcoi s'han superat a sí mateixes. Any darrere any capitanies i alferesies competeixen amb l'objectiu de donar el millor espectacle a les persones que pacientment esperem assegudes a les nostres cadires.

Fins ara als boatos dels càrrecs alcoians podíem apreciar la instrumentalització dels cossos de les dones com mers ornaments festius. Dones i xiquetes convertides en fetitxes sexuals amb els seus balls i les seues estètiques erotitzades segons els imaginaris i les fantasies masculines.

A l'any 2004 amb la reforma de l'ordenança festera, l'Associació de Sant Jordi va introduir un nou rol per a les dones alcoianes dins de la festa, les 'Acompanyants'. Mitjançant aquest, les alcoianes ens convertíem en éssers dependents dels nostres familiars masculins i secundaris dins de la trilogia festera.

Aquest any, per tal de continuar amb la tradició, ens hem superat i la capitania mora ha fet la seua aparició pels carrers alcoians amb un seguici de 150 dones —i algun que altre home— baix d'una niqab. En un altre context aquesta imatge haguera fet que la gran majoria de persones que aplaudien al pas del capità, s'hagueren posat les mans al cap, però a les festes no, ací tot és 'bonico'.

Encara puc recordar la Sra. Bush, demanant al món l'ocupació d'Afganistan amb l'objectiu de “defendre” els Drets Humans i la dignitat de les dones afganeses, on el burka era el símbol màxim de la submissió. Drets que, per descomptat, no sols no van ser defensats sinó que la intervenció militar va agreujar la situació d'aquestes dones.

Però no cal anar-se'n tant lluny. A l'estat espanyol la polèmica al voltant del dret de les dones islàmiques a velar-se va ser portada als diaris més importants i totes les persones teníem coses a dir. El vel pot ser una expressió de lluita política de les dones, tal i com va esdevenir a l'Algèria ocupada, d'afirmació identitària, però també, en alguns territoris del planeta és un instrument de dominació i opressió cap a les dones, per aquestes raons, no és pot utilitzar a la lleugera.

Malgrat semblar que la festa és un estat d'excepció on tot està permès. Encara que pensem que al tractar-se d'una representació historicista, que no històrica, no hi ha que posar cura i que l'espectacle està per damunt de tot, açò no és així.

La Nostra Festa ha de ser respectuosa amb la diversitat cultural i religiosa, ha de tindre cura per la igualtat d'homes i dones, però per damunt de tot, ha de lluitar contra qualsevol forma de violència i no fer apologia d'aquesta com va ocórrer el darrer diumenge als carrers de la nostra ciutat.