Els joves, els grans damnificats
Un de cada dos nois i noies no té feina a Catalunya
Les persones de més de 45 anys representen un 60% de l'atur de llarga durada
Augmenta el nombre de famílies amb tots els seus membres desocupats
Que la ministra responsable d'impulsar la reforma laboral més ferotge de la història de l'Estat espanyol qualifiqui de simple “mobilitat exterior” l'èxode de milers de joves que marxen de casa no perquè tinguin ganes d'aventura i d'aprendre, sinó perquè el mercat laboral del seu país els expulsa sistemàticament ha generat una polèmica només comparable amb la que va protagonitzar l'abril de l'any passat el llavors conseller d'Ocupació i Empresa, Francesc Xavier Mena. En una intervenció en la comissió de Polítiques de Joventut del Parlament, Mena va aconsellar nois i noies que anessin a Londres “a servir cafès”, ja que marxar fora sempre era una “experiència vital”.
Mena, que provenia del món acadèmic, volia animar els joves a buscar les oportunitats allà on fossin i, pel conseller, aprofitar aquests difícils temps per aprendre anglès, la gran xacra de l'alumnat català i espanyol, era una bona opció. Es pot estar d'acord o no amb la reflexió, però que un càrrec públic –encara més, el responsable del mercat laboral i el sector productiu– acceptés tan obertament que poca cosa més es podia fer a casa nostra va generar agres comentaris. Tothom és molt susceptible en un país on un de cada dos joves no té feina. La taxa d'atur juvenil supera des de fa temps el 50% i, tot i que el nombre de desocupats menors de 25 anys ha baixat un 12% respecte de fa un any, els sindicats atribueixen el descens a tots els joves que han marxat i als que ja no estan apuntats a les llistes del Servei d'Ocupació perquè no confien que aquest servei públic els ajudi a trobar feina.
Elevada precarietat
La secció juvenil de la UGT de Catalunya, Avalot, calcula que en els últims tres anys han marxat a l'estranger més de 10.000 joves catalans. Formen part de la generació que han batejat com a JESP, Joves Emigrants Sobradament Preparats. El sobrenom remet a les sigles en espanyol JASP –Joves Encara que Sobradament Preparats–, que, en l'època en què tenir uns bons estudis equivalia a una bona feina, va popularitzar l'anunci d'una marca de cotxes.
Els joves que es queden a casa tampoc ho tenen fàcil: a banda dels baixos salaris, s'enfronten a una elevada precarietat. Segons l'última Enquesta de Població Activa, la temporalitat entre aquest col·lectiu és d'un 49,6%. A tall d'exemple: un de cada quatre ocupats té un contracte a temps parcial. Molts cops, sobretot en el sector de la restauració, es tracta de relacions fraudulentes, ja que en realitat acaben fent tantes hores com si haguessin estat contractats –i pagats– per treballar a jornada completa. Ho denuncien els sindicats, que exigeixen més control de la Inspecció de Treball. Tot plegat té importants efectes socials: joves que s'havien independitzat que han de tornar a casa dels pares amb la cua entre les cames i d'altres que ni es plantegen volar per lliure: el 2007, la taxa d'emancipació dels nois entre 16 i 29 anys era d'un 33,7%. L'any passat havia baixat al 25,8%.
Els joves són un dels col·lectius més perjudicats per la crisi, però no l'únic. Segons un estudi fet públic per la UGT de Catalunya al febrer, quan feia exactament un any que havia entrat en vigor la reforma laboral, l'atur registrat entre les persones més grans de 45 anys representava un 43% dels inscrits a les oficines de Treball. En un any, la xifra ha crescut un 13%. Aquest és un perfil que preocupa especialment, ja que per les càrregues familiars acostumen a tenir-ho més difícil per buscar-se la vida fora com fan els joves, i sobretot perquè per la seva edat molts cops ni tan sols aconsegueixen un contracte a temps parcial o temporal i, per tant, els afecta especialment l'atur de llarga durada. De fet, la xifra de desocupats que fa més de 12 mesos que busquen feina s'ha disparat en un any un 20% amb la reforma laboral, i un 61% el representen els majors de 45 anys.
La desocupació també colpeja amb força els immigrants, que ja suposen un 21% dels nous aturats registrats, segons l'Observatori d'Empresa i Ocupació. Com passa amb els joves, però, la xifra baixa –un 3,4% durant el 2012– perquè molts tornen al seu lloc d'origen o a altres països a la recerca de les oportunitats que aquí no troben. El problema és que amb un atur disparat –24% a Catalunya en el quart trimestre–, són moltes les veus que avisen que encara no hem tocat fons. L'última, la del Fons Monetari Internacional, que augura per aquest any una taxa de desocupació d'un 27%. Mentrestant, el govern de l'Estat acaba de repartir els fons que Catalunya pot destinar a formar, orientar laboralment i reciclar aturats, i manté la forta retallada efectuada l'any passat, d'un 50% respecte del 2011.
Més desprotegits
Tot plegat aboca a una situació en què l'exclusió social ja no és un risc, sinó un fet. Segons les dades, ja hi ha més d'1,8 milions de llars a l'Estat en les quals tots els seus membres estan a l'atur. A Catalunya són unes 245.000, gairebé un 9% del total de llars, i 223.601 els desocupats que ja no reben cap tipus de prestació perquè han esgotat l'atur i també les ajudes que es donen als col·lectius més vulnerables.
El govern està ultimant una reforma de la renda mínima d'inserció, que sumarà a la que ja es va aplicar el 2011 i que va limitar el nombre de beneficiaris. El síndic de greuges, Rafael Ribó, ja alertava llavors que els canvis en les condicions d'accés afectaven uns 10.000 infants, una tercera part dels que se'n beneficiaven. Els nens són el col·lectiu més vulnerable i el que menys surt a les estadístiques. No figuren ni com a acomiadats ni com a aturats ni com a desnonats.
