Incidència política, relleu generacional i recerca de recursos marquen el futur
La vitalitat del tercer sector demostra que la societat civil es mou
Apostar per les entitats socials cohesiona i demostra que es busca una Catalunya millor
En plena crisi, quan l'entrellat que alimenta econòmicament el tercer sector social ha començat a trontollar, les entitats han d'afrontar nous reptes. El primer i principal, mantenir el seu caràcter social i no lucratiu, i potser per això, ara que dediquen molts esforços a buscar recursos, ja no es parla de l'eficàcia de les subvencions, sinó que quan es presenten les aportacions de les administracions el que fan és una avaluació d'impacte; o sigui, una anàlisi detallada de com cada euro que es destina al sector social repercuteix, en positiu, en tota la societat.
Els estudis recullen que apostar per les entitats socials és un bon argument per a la cohesió, ja que no tan sols es treballa d'una altra manera, sinó que en no haver-hi beneficis a repartir en pot treure profit molta més gent.
D'altra banda, en la mesura que el tercer sector s'ha consolidat i els poders públics l'han reconegut com el representant i interlocutor legítim de la societat civil organitzada, s'ha decantat per la incidència política. Utilitzant estratègies que es basen a vegades en la col·laboració, a vegades en la confrontació, des del tercer sector es demana transparència, la millora de les condicions de vida i treball dels més desafavorits, donar veu a la ciutadania o abonar iniciatives legislatives populars, com ara la que defensa la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca. En la XXIX Assembla general de la Taula del Tercer Sector, celebrada el 18 d'abril, la presidenta Guiteras va argumentar: “Un tercer sector social fort, cohesionat, pluralista i eficaç és una de les claus per superar la crisi social en la direcció d'una societat més democràtica, més justa i igualitària arrelada en els valors de l'ètica, la convivència i la dignitat de totes les persones, la solidaritat, la llibertat i el compromís cívic de la ciutadania.” Tota una proposta de futur en un moment en què hi ha entitats que malden per trobar el relleu generacional i les organitzacions no governamentals pel desenvolupament suporten la dràstica reducció dels pressupostos. La vitalitat del tercer sector demostra que la societat civil es mou i lluita per una Catalunya millor.
Ni ajudes públiques ni crèdit
L'octubre del 2012, el deute de les administracions públiques al sector no lucratiu de serveis d'atenció a les persones de Catalunya ascendia a 640 milions d'euros, dels quals 590 corresponien al conjunt d'administracions públiques catalanes (un 74%, a la Generalitat i un 26%, a les administracions locals) segons una projecció del conjunt del tercer sector social a partir d'una mostra de 155 entitats. L'arribada dels diners del fons de liquiditat autonòmic no ha comportat el pagament dels deutes més importants. L'impacte d'aquestes dades en el dia a dia de les entitats és important: un 90% han endarrerit pagaments de nòmines, un 51% han fet ajustaments de plantilla i un 20% han dut a terme acomiadaments. Al llarg del 2012, un 8% no han pogut fer front a la Seguretat Social i un 14 % han sol·licitat ajornaments. Un 24% no han pogut iniciar o renovar línies de crèdit, un panorama desolador.
