Per acabar amb la pobresa

La campanya de recollida de signatures de la iniciativa legislativa popular (ILP) per una renda garantida ciutadana (RGC) ja està en marxa. Aquesta ILP pretén garantir una prestació econòmica a tothom que tingui uns ingressos econòmics per sota de l'índex de suficiència garantida que estableix la Generalitat cada any. La RGC està contemplada en l'article 24.3 de l'Estatut que es va votar a Catalunya en el referèndum del 2006.

És prou coneguda la situació de pobresa a Catalunya, que és cada cop més alarmant, i diversos informes alerten de diferents indicadors ben negatius: més d'una quarta part de la població catalana està en la pobresa i aquesta s'estén com una taca d'oli cada mes que passa. Les dificultats econòmiques per arribar a final de mes afecten ja un 60,2% dels catalans i les catalanes. I la pobresa severa s'ha multiplicat per 5: l'any 2008, la població catalana en situació de pobresa severa era de l'1,15% i el 2011, el percentatge va créixer al 4,98%.

Què fan els que parlen sovint de “blindar l'estat del benestar”? Perquè cal recordar que el govern va mutilar la renda mínima d'inserció (RMI) l'estiu del 2011. El govern va destinar el 2012 un 27% de menys recursos a la RMI que l'any 2011. Si el 2011 hi havia 32.000 expedients oberts a Catalunya, el 2012 ja eren només 23.123. Les retallades s'estan fent a les persones més febles tot i l'augment de la pobresa. I no han estat pas menors. No és només en el sector dels serveis socials; com ja és sabut també en d'altres sectors, com ara la sanitat pública o l'ensenyament, on estan blindant el que tenim d'estat del benestar, cada cop més escarransit.

En aquest context, caldria una acció efectiva del govern davant de la situació tan insostenible d'atur i pobresa del nostre país. Una acció que no arriba, el que va fer que, ja fa més d'un any, es posés en marxa una comissió promotora –formada per persones d'àmbits molt diversos de la ciutadania de Catalunya– per tal d'impulsar aquesta ILP, que a partir del 15 d'abril es mobilitzarà arreu de Catalunya per aconseguir un mínim de 50.000 signatures, les necessàries per poder tramitar el debat al Parlament.

Cada dia que passa veiem, i creiem, que la RGC es fa ben necessària. La destrucció de llocs de treball, acompanyada de la manca de protecció social, porta i portarà a uns escenaris de moltes necessitats socials, econòmiques, d'habitatge, de salut... La RGC pot posar fre a un panorama desolador que avança cada dia més. Es fa cada cop més imprescindible disposar d'uns ingressos mínims, per sobre del llindar de la pobresa i que no estiguin subjectes a cap disponibilitat pressupostària ni a les arbitrarietats polítiques de darrera hora.

Som conscients de les limitacions i condicionalitats que té, ja que caldrà saber qui la pot percebre i qui no i tenir un cert control administratiu, s'hauran de fer tràmits, verificar-los... a diferència d'una renda bàsica incondicional, sense cap test d'ingressos i, per tant, sense estigmes i molt més simple d'administrar. A banda de la ben necessària i justa redistribució de la riquesa que cal fer si no volem col·lapsar-nos del tot com a estat del benestar.

Malgrat les pegues que tota proposta valenta té, també som els primers a valorar els avenços que una RGC podrà suposar. Com diem des dels inicis de la campanya, és hora de rescatar les persones i repartir una part de la riquesa cada cop més concentrada. No hi ha llibertat (tampoc política) sense garantir el dret a l'existència, i això vol dir tenir una garantia suficient de rendes tal com reconeix l'Estatut. La RGC és un pas molt considerable en aquesta direcció. Només depèn de nosaltres fer-ho realitat.