Fills de la tradició obrera i republicana d'economia social

L'any 1982 un grup de vint esplais de l'àrea de Barcelona i Badalona sorgits de l'àmbit catòlic creen la primera entitat laica, Esplais Catalans, (Esplac). Cinc anys més tard, el 1987, un grup de persones de diversa procedència ideològica de l'esquerra creen a Barcelona la Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia, un nucli impulsor del lliurepensament i de les idees pedagògiques de l'Escola Moderna. El1992 les dues entitats funden l'Escola Lliure El Sol i formulen l'ideari del Moviment Laic i Progressista.

A partir d'aquí el degoteig d'entitats que passen a agrupar-se a l'entorn d'aquesta matriu es constant, fins arribar a les 180 associacions pròpia que conformen l'MLP, agrupades en onze entitats de més envergadura com son L'Esplac, Acció Escolta de Catalunya, els Casals de Joves, Xarxa Ateneu, Cooperació, l'Escola Lliure el Sol, la Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia, Encís SCCL, la fundació Terra, la Joventut Europea Federalista i l'Agrupació Dones en Xarxa.

Es defineixen com una eina per a una transformació en profunditat de la societat partint de la base de l'ideari laic i progressista. Un compromís amb els valors de la racionalitat i el lliurepensament.

Sumen vint-mil membres i el radi d'influència de l'MLP abraça unes 200.000 persones però la voluntat es la d'anar més enllà i arribar a les famílies. En aquest sentit, s'està enllestint un projecte de cooperativa de consum que impliqui des dels productors de productes ecològics fins els consumidors finals. “No ens estem inventant res” assegura Fabian Mohedano, secretari general de l'MLP, “estem recuperant una vella tradició obrera i republicana. Quan es va crear la Fundació Ferrer i Guàrdia, no es va fer per crear res de nou sinó per recuperar algunes coses del passat. Nosaltres no venim de la tradició americana del Tercer Sector sinó de la tradició francesa i republicana d'economia social”.

L'MLP s'enorgulleix de ser de les poques associacions sense ànim de lucre que creixen a Catalunya. En els darrers 10 anys s'hi han afegit un centenar d'entitats i han passat a triplicar el pressupost des dels 5 fins els 15 milions. El seu caràcter matricial facilita les coses ja que les diferents entitats, a banda de compartir un ideari comú, mantenen la seva independència.

“El pujolisme va estar durant anys” assenyala F. Mohedano “ obsessionat amb l'MLP, perquè veia que era una manera molt diferent de la seva d'entendre el país. Afortunament la CiU actual comprèn i reconeix el paper que juga el nostre projecte en vertebració de la ciutadania activa lliurepensadora al país”.