medi ambient
Obren portes per amortir la riuada als pantans ebrencs
El desembassament de Mequinensa, Riba-roja i Flix situa el cabal per sobre dels 1.000 m³/s al pas del riu per Ascó
La Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) ha començat a desembassar els pantans de Mequinensa (Baix Cinca), Riba-roja i Flix (Ribera d'Ebre) per tal de contenir l'avinguda d'aigua que baixa per l'eix central del riu des de Navarra i Aragó arran de les fortes precipitacions, segons informa l'agència ACN. Les comportes dels embassaments deixen sortir des d'ahir, segons les dades de la CHE, un cabal de 950 metres cúbics per segon (m³/s), en una operació que s'allargarà encara uns quants dies amb l'objectiu de fer espai per encabir el gran volum d'aigua que arribarà els pròxims dies.
Dimarts, el cabal de l'Ebre al seu pas per Ascó assolia els 1.028 m³/s, i a Tortosa arribava als 997. Es tracta d'uns volums
excepcionals, tenint en compte que en el primers mesos de l'any ja s'han registrat els nivells més alts en moltes dècades al tram català del riu, uns nivells que encara es poden prolongar amb el desglaç de la neu pirinenca. El desembassament es prolongarà uns dies, fins que l'esperada avinguda d'uns 1.500 metres cúbics per segon arribi a la cua del pantà de Mequinensa, a partir de dijous al migdia. Fins llavors, el cabal del tram català del riu oscil·larà entre els 900 i els 1.000 m³/s.
LA XIFRA
“Que porti tanta aigua el riu és fantàstic”
La prolongació d'aquest cicle de cabals elevats a l'Ebre ha estat benvinguda de nou des del territori. “Totes les riuades són positives. Que porti tanta aigua el riu durant tot l'any és fantàstic: provoca una regeneració del fons”, explica el coordinador de la reserva natural de Sebes i responsable del Grup de Natura Freixe de Flix, Pere Josep Giménez. Segons precisa, els anys de sequera i mala regulació de cabals havien deixat el fons del riu “molt compactat i cuirassat”, fet que afavoria el creixement de macròfits que no podien arrancar les avingudes petites i puntuals. “Ha anat molt bé per regenerar el fons, controlar els macròfits i regenerar espècies autòctones.”