El centre de distribució d'aliments de Girona ciutat ha quedat petit

Les famílies que no tenen prou recursos tenen un bon coixí en els centres de distribució d'aliments (CDA) que hi ha a les comarques gironines. El de la ciutat de Girona està situat a Pedret, en un local que ha quedat petit i que a final d'any es preveu traslladar a Santa Eugènia. Atén cada mes entre 1.000 i 1.100 famílies amb mancances socials i econòmiques, una quantitat que, malauradament, té tendència a créixer.

Els centres es van obrir fruit d'un conveni de col·laboració entre els ajuntaments, Càritas, la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Girona i la Fundació Banc dels Aliments, i el seu objectiu, a part de pal·liar les necessitats alimentàries, és dignificar l'assistència que es dóna. Per això, precisament, es treballa perquè els centres de distribució s'assemblin tant com sigui possible a un petit supermercat de barri, explica el gerent del projecte, Cayetano Gómez. Es defuig, doncs, per sistema, del clàssic menjador social. De centres, n'hi ha a Girona, Salt, Figueres, Lloret, Palamós, Olot, Banyoles i Palafrugell, i se n'obriran aviat a Torroella de Montgrí i Roses.

Els centres són més que distribuïdors d'aliments: estan lligats a un pla de treball, pensat per ajudar els usuaris a trobar els mecanismes necessaris que els ajudin i els permetin sortir de la seva situació. La seva filosofia, doncs, és proactiva i menys assistencial. A més, els que van al centre no compren els aliments, però sí que bescanvien els punts que tenen (fixats a partir dels serveis socials, estudiant cada cas) per aliments.

Les persones que van al centre, derivades de serveis socials i Càritas, reben el que es coneix com una cistella bàsica. Hi trobaran verdura (ja en bosses preparades), i hauran de triar també llegums, ous, tonyina, pasta, pa i altres aliments que asseguren un suport nutricional bàsic a una família durant un període determinat. A més, al centre es fa un seguiment informàtic dels aliments que han agafat els usuaris, que els permet corregir situacions anòmales: si una família amb nens no agafa llet, per exemple, es revisa el seu cas i es mira si hi ha res d'estrany.

Com a contrapartida, els usuaris hauran d'assistir a accions formatives i satisfer una quota de co-pagament en funció dels seus recursos. Així, entenen des del centre, no es fomenta la idea d'estar simplement assistint, sinó que l'usuari té clar que també hi ha de posar de la seva part. Els horaris del CDA estan també establerts, com si es tractés d'un supermercat. I molts, davant la situació creixent de crisi, han hagut d'ampliar l'horari d'obertura. El de Girona obre cinc matins i tres tardes.