Societat

opinió

Reflexió sobre els aiguats

Un altre cop el telèfon. Tot just farà un dia i mig que no deixa de sonar per consultar, demanar entrevistes, cercar responsables... Curiosament estava reunida amb un professor japonès parlant de Fukoshima i les mesures preventives per a les inundacions al Japó. El tema se centra, avui, en les inundacions a la Vall d'Aran. I s'ho mereix. Més de 115 litres per metre quadrat enregistrats a Vielha en menys de 24 hores, la fusió de neu afavorida per les elevades temperatures del cap de setmana i la pluja mateixa, que en llocs com Estany Redon ha suposat una baixada del gruix de la capa de neu de 110 cm en 7 dies, i un terreny ja saturat per pluges prèvies, han portat com a conseqüència imatges esfereïdores de torrents i rius en capçalera que s'ho emporten tot. El fort pendent del territori, l'arrossegament de pedres, arbres, i els mateixos detritus de les destrosses que l'aigua ha fet al seu pas, han contribuït a augmentar aquest efecte devastador.

Certament, han estat un hivern i una primavera podríem dir que “curiosos”, amb precipitacions en forma de pluja i neu abundants, temperatures baixes... molt relacionat també amb el que ha passat al centre d'Europa a conseqüència del pas molt més freqüent del que és habitual, de pertorbacions atlàntiques. Pregunten si es pot vincular al canvi climàtic, però la resposta no és simple. A punt de sortir el proper informe del Panel Internacional d'Experts del Canvi Climàtic (IPCC), continuen encara les incerteses (baixa coincidència entre el que prediuen els models) sobre com aquest afectarà en les precipitacions fortes, si bé se n'apunta un augment. Però el mateix Panel fa un parell d'anys ja va publicar un informe (l'informe SREX, 2011) en què es parlava de l'impacte del canvi climàtic sobre els extrems i en el qual s'insistia en la necessitat de tenir presents altres factors, com serien la vulnerabilitat i l'exposició, factors sobre els quals sí que es tenia clar que hi havia un augment al món. I enllaço això amb el meu professor japonès, que em va comentar que al Japó la gent rep, en empadronar-se, un document en què s'expliquen els riscos naturals que poden afectar aquell territori i quines mesures han de seguir per la seva prevenció i autoprotecció.

Aquestes darreres inundacions han tornat a posar sobre la taula el problema de la necessitat o no de la neteja de lleres, l'ocupació de zones inundables, l'obligada prevenció a llarg termini o la millora del coneixement de la població envers les inundacions. Però també mostren com, gràcies a la recerca i les xarxes d'observacions, s'han pogut millorar els models de predicció meteorològica i fer el seguiment del cabal, cosa que ha permès fer les evacuacions o prendre mesures amb els embassaments.

Catalunya ha estat puntera al territori estatal amb una cartografia de zones inundables totalment pública, tenim informació de Protecció Civil i múltiples espais a internet on es pot trobar tota la informació que vulguem sobre inundacions. Potser el problema és que ho desconeixem, o que tal vegada pensem que a nosaltres això mai ens passarà, o que són uns altres els que han de vetllar per la nostra seguretat. Potser pensem que podem fer amb la Natura el que volem.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.