“M'han segrestat la filla i l'Estat espanyol no fa res”
Un veí de Viladecans està desesperat perquè la seva dona va endur-se la menor, de vuit mesos, a Veneçuela fa dos anys
Denuncia la lentitud dels jutjats i la burocràcia del Ministeri de Justícia
El 12 de juliol farà dos anys que a Javier Guerrero, veí de Viladecans, li va caure el món a sobre. La seva parella des de feia tres anys, Gloria María Dos Santos, va trucar-li des de l'aeroport d'El Prat per dir-li que tornava al seu país, Veneçuela, amb la filla de tots dos, Montserrat, de vuit mesos, i embarassada de tres mesos d'un nen, Jesús Alejandro, també de la parella.
Des d'aquella trucada, Guerrero no ha parat de moure cel i terra per aconseguir veure els nens. “Vull exercir de pare, i si cal li deixo el pis a ella i als nens”, afirma Guerrero, que, desesperat per la burocràcia dels jutjats i del Ministeri de Justícia, vol explicar el seu periple.
Assessorat per la seva advocada, Marina Requena, ràpidament Guerrero va posar una denúncia per la via penal de sostracció de la menor. El jutjat de primera instància i instrucció número 2 de Gavà va acordar el març passat la crida i cerca de la dona, i se'n va informar tots els cossos policials de l'Estat espanyol. Fins i tot, tenen la seva adreça a Veneçuela, però no s'ha demanat la seva extradició.
Tres processos judicials
El segon front judicial obert va ser sol·licitar la custòdia de la menor. El titular del jutjat de primera instància número 8 de Gavà va concedir a Guerrero la guarda i custòdia de la filla i es requeria a la mare que li tornés la nena. La dona va recórrer la interlocutòria, i Guerrero va patir l'excessiva mobilitat de jutges i fiscals en partits judicial fora de Barcelona.
Un nou magistrat va ajornar la vista de mesures cautelars de maig a octubre de 2012, i després al desembre perquè no es podia fer per videoconferència. El maig passat, un tercer jutge i una segona fiscal, nous al jutjat, van ajornar la vista perquè calia escoltar la mare, la qual “només dóna excuses per perdre el temps i burlar-se de tots”, assegura l'advocada. Encara no tenen data per a aquesta vista.
La tercera via legal és la reclamació internacional de la nena. El conveni de l'Haia, aprovat el 1980, sobre sostraccions de menors, explica els procediments de fer-ho a través dels estats signants. El Ministeri de Justícia espanyol és l'encarregat de fer la reclamació. Sembla, però, que només s'envia la documentació i s'espera la bona fe de l'altre país.
A Guerrero no li va funcionar. Un tribunal de Caracas va concloure el desembre de 2012 que Montserrat no havia estat sostreta il·legalment. El ministeri espanyol ni es va assabentar d'aquest judici ni va saber què respondre a l'advocada de Guerrero quan el març passat van saber d'aquest judici en què no es van poder defensar. “M'han segrestat la filla, i l'Estat espanyol no fa res”, es lamenta Guerrero amb els ulls plorosos.
Cansat de tanta burocràcia i fracàs, Guerrero va contactar amb una organització a través d'internet que li va prometre veure els nens i tornar-los a l'Estat espanyol. Va subscriure un préstec de 24.000 euros, que ha de tornar amb el seu sou mileurista, i el 7 d'abril passat va anar a veure'ls unes hores, i va comprar-los roba. De tornar els menors a casa, res de res. Ara li reclamen més diners en aquesta entitat, on va trobar un veí de Manresa en la mateixa situació.
Si no obté cap sortida, Guerrero està disposat a vendre-ho tot i anar a viure a Veneçuela, tot i que sap que no és un país segur per als fills. “El problema de l'Estat espanyol és que no cal l'autorització dels dos progenitors per endur-se un fill a l'estranger. A l'Amèrica llatina, sí”, clou la seva advocada.
LA DATA
LA FRASE
LA XIFRA
Més de 200 sostraccions internacionals l'any
Una representant del Ministeri de Justícia va declinar parlar del cas particular de Guerrero. Precisa que el departament de Cooperació Jurídica Internacional tramita els expedients i no té portaveu. Hi ha un equip de funcionaris especialitzats. En són només tres, segons fonts consultades.
El ministeri només aporta xifres sobre la tramitació de sol·licituds entre països de menors sostrets, a través del conveni de l'Haia. L'any passat va tramitar 214 sol·licituds: en 133 casos Espanya va reclamar el menor i en 81 en va ser requerida. L'any 2011, li van requerir en 99 casos la tornada d'un menor, sobretot del Regne Unit (16) i l'Argentina (9). I l'Estat espanyol va reclamar la tornada de nens a 30 països, com l'Argentina (13) o els Estats Units (7).