La descoberta
L'arbre més venerat
PLA DE CAMPLLONG és l'indret on s'aixeca El Pi de les Tres Branques, un arbre monumental convertit en tot un símbol de la nació catalana. Tot i els actes vandàlics soferts i morir a la primera meitat del s. XX, resta dret
Jacint Verdaguer, l'il·lustre poeta folguerolenc, va veure en aquest arbre tot un símbol, no només de la Santíssima Trinitat sinó també de la nació catalana. Al poema Lo Pi de les Tres Branques, publicat el 1888 al volum Pàtria, evoca el rei Jaume I somniant un regne format per Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià.
El Pi de les Tres Branques podria ben ser una metàfora de l'actitud de resistència del poble català davant tota mena d'atzagaiades. Aquest arbre monumental de 25 m d'alçada, el més conegut i venerat de Catalunya, es manté dempeus malgrat els actes vandàlics que ha sofert, el pas del temps i la seva mort a la primera meitat del s. XX. Resisteix gràcies al reforç que pedra que es va construir fa uns anys a la seva base i gràcies a l'esperança de veure's no substituït però si rellevat pel Pi Jove, un pi roig també de tres branques que hi ha a uns 250 m. Amb 3 m de perímetre i 19 m d'alçada, aquest pi jove també s'ha catalogat com a arbre monumental.
Al Pla de Campllong, al municipi de Castellar del Riu (el Berguedà), la història hi va trobar tot un emblema. El 25 de setembre de 1904 es va celebrar la primera diada nacionalista al voltant del Pi de les Tres Branques –donat pel seu propietari a la Unió Catalanista–, festa que es va conservar cada any fins al 1924. No va ser, però, fins a finals dels anys setanta que es va tornar a celebrar l'aplec anual que es fa al voltant del pi, el mes de juliol. L'any passat, l'Ajuntament de Castellar del Riu i el propietari dels terrenys on es troba el pi van arribar a un acord de cessió de l'espai amb el qual el consistori es comprometia a preservar i conservar tot l'entorn i, fins i tot, es parlava de crear un petit parc temàtic a la zona.
