Millora en ‘mates'
Més de la meitat dels estudiants que van repetir la prova de matemàtiques la van aprovar i van millorar també la nota
El Consell Interuniversitari revisarà els protocols de gestió dels exàmens tot i no admetre errors
La segona oportunitat va ser la bona per als 3.268 estudiants que van repetir la prova de matemàtiques de la selectivitat. El 55% dels joves la va aprovar, quan el primer examen només l'havien superat un 12% d'aquest segment. I també més de la meitat va millorar-ne la nota, un fet no gaire difícil, tenint en compte que un terç dels qui van fer el polèmic examen havien obtingut un 2 o menys de nota.
El Consell Interuniversitari de Catalunya va fer ahir balanç de les proves d'accés a la universitat (PAU) i del procés de preinscripció i assignació del 2013. La prova sobrevinguda, que es va permetre de repetir per l'ambigüitat de l'enunciat i sobretot per les instruccions diverses que van anar donant els professors que vigilaven les proves, no ha alterat gaire les qualificacions. El 94% dels presentats van aprovar la selectivitat, amb notes mitjanes a totes les assignatures similars a anys anteriors.
La repetició va permetre equiparar aquest balanç, ja que la inicial prova de mates hauria estat una sagnia, perquè la nota mitjana del primer dia va ser d'un 3,14. Els qui van optar per repetir la prova van aixecar la nota fins al 6,56, sense arribar al 7,07 dels qui van resoldre amb solvència els cinc problemes ja el primer dia.
Tot i mantenir que “l'examen no tenia errors de contingut”, assegurava ahir Pilar Gómez, coordinadora de les PAU, “en acabar el procés prendrem les decisions que calguin per evitar la confusió en les instruccions al professorat”, admetia el secretari general del consell, el matemàtic Claudi Alsina. Pel que fa a la resta d'assignatures, aquest any s'ha produït la coincidència d'un empat de la nota mitjana de llengües catalana i castellana. Tradicionalment, resultava més accessible l'espanyola. La mitjana global és un 6,887, quasi la mateixa que el 2012.
En l'apartat de demanda d'estudis, la preinscripció de juny es tancarà amb vuit estudiants més que el curs passat, amb un total de 37.223 alumnes provinents de les PAU. La mínima variació de la demanda i l'oferta, quasi idèntiques, de les universitats no genera gaires canvis en l'assignació. Medecina segueix liderant les demandes, agreujades pel gran gruix d'estudiants de fora de Catalunya que aspiren a estudiar aquesta carrera a les universitats catalanes. En total, hi ha 10.000 joves de la resta de l'Estat que volen estudiar a Catalunya. Tots els graus de medicina exigeixen una nota superior al 12, excepte a la Universitat de Girona. Del rànquing d'estudis més demanats, en destaca la bona acollida del grau de mestre d'infantil i primària que s'estrena enguany, amb unes notes superiors a les respectives carreres de manera separada. Continua caient en el rànquing arquitectura (passa del lloc 11 al 17) i tornen al top 50 de graus més demanats les clàssiques de física i química.
Sis de cada deu estudiants podran cursar els estudis desitjats al centre escollit, mentre que vuit de cada deu preinscrits ja tenen assignats un centre d'estudis. La major assignació en primera instància redueix també els canvis de carrera (7.156).
Alsina confia que la selectivitat amb una prova comuna i una d'específica es mantindrà, més enllà de les propostes de revàlida que es preveuen en la LOMQE. “Una Catalunya com a nou estat d'Europa seguiria tenint selectivitat”, va cloure.
LA FRASE
LA XIFRA
L'ascensor social es manté ferm i intacte
La universitat manté intacte el seu caràcter d'“ascensor social”, assegura el secretari del Consell Interuniversitari, Claudi Alsina. El 57% dels estudiants que han acabat el batxillerat, que han superat les PAU i que entraran a la universitat el curs que ve no tenen cap dels seus pares amb estudis universitaris. La majoria de joves que accediran a l'ensenyament superior no treballen, però ja n'hi ha un 25% que declaren tenir alguna feineta o ocupació remunerada que l'ocupa 15 hores a la setmana o més.
Pel que fa a la tria dels estudis, ja majoria (53%) s'inclinen una carrera pensant en el contingut d'aquesta i la seva temàtica i àmbit del saber. “La vocació i l'enamorament per exercir una professió segueix viva”, es felicita Alsina, malgrat l'atur juvenil. Les expectatives laborals només fan decidir un terç de les eleccions de graus. I la proximitat geogràfica, o la llunyania d'uns estudis, només figura en un 0,6 % de les decisions.