La descoberta
Dunes de sorra fina a l'Ebre
DELTEBRE La platja de la Marquesa és una de les més extenses i tranquil·les del delta de l'Ebre, on el sistema dunar es conserva en bon estat i hi nidifiquen nombroses espècies aquàtiques
Si no us fa mandra caminar entre la platja i els arrossars, val la pena recórrer tota la platja de la Marquesa fins que arribeu al far, a la punta del Fangar. Des d'aquí podreu observar les muscleres que hi ha a l'interior de la badia, on els aqüicultors del Delta produeixen musclos i ostres. El Fangar és una zona important d'hivernada d'ocells, sobretot limícoles. El corriol camanegre i el xatrac nidifiquen a la península a la primavera.
En ple mes d'agost és possible disfrutar de quilòmetres de platja en tranquil·litat, sense necessitat d'estar pendent que una pilota et vagi al mig del cap, de la música a tot drap del veí o dels esquitxos d'aigua dels més petits. El delta de l'Ebre és un bon lloc per fugir de les platges massificades i, particularment, la platja de la Marquesa, un gran tresor. El sistema de dunes es conserva en bon estat, per la qual cosa és necessari tenir cura amb l'entorn, ja que és zona de nidificació de nombroses espècies. Al final de l'estiu veureu passar centenars de fumarells negres.
Els miratges també són habituals en els dies de sol en aquest espai natural, on has d'anar molt mar endins perquè hi hagi profunditat. I com a la majoria de platges del Delta, depèn d'on bufe el vent l'aigua estarà més o menys neta. Si fem una llargada passejada per la platja desembocarem a la punta del Fangar, una península de sorra d'unes 410 hectàrees, amb les formacions dunars més ben conservades del litoral català. És necessari emportar-se refrescos, menjar i para-sol si penseu passar-vos-hi molta estona, ja que només hi ha un bar al costat de l'aparcament i no trobareu cap més servei al llarg de la platja. Un dels pocs inconvenients de la Marquesa és que no hi ha dutxes.
