Tribunals
Culpable i insolvent
Primeres sentències condemnatòries contra l'administrador de Finques Lapiedra de Terrassa, qui, ara fa un any, va estafar unes 200 comunitats veïnals
L'antic responsable ha estat embargat de tot sou o propietat, però els veïns encara no cobren perquè és insolvent
L'estafa ja supera els 2,5 milions d'euros
Ara fa un any, a primers d'agost, unes 200 comunitats de veïns de Terrassa van descobrir que el seu administrador de finques, Jordi Lapiedra, de Finques Lapiedra, una de les més importants de la ciutat, feia gairebé un any que no pagava als seus industrials, és a dir, a les empreses de serveis com l'electricitat, de neteja, de revisió dels ascensors, de manteniment de piscines, etcètera. L'avís, per dir-ho d'alguna manera, els va arribar d'una doble via: d'entrada, dues de les empreses que treballaven amb Lapiedra, una d'ascensors i una de neteja, van comunicar als presidents d'una norantena de comunitats que l'administrador els devia entre 9 i 11 mesos per imports que arribaven als 170.000 euros. I, de l'altra, molt més punyent, algunes comunitats, sobretot les que tenien aparcaments, van començar a rebre avisos de talls de llum per part de les companyies subministradores. Això si, en molts casos, companyies amb les quals no eren pas conscients de tenir-hi cap acord comercial ja que, per exemple, uns mesos abans, Lapiedra havia canviat, en bloc, a desenes de comunitats d'Endesa a Iberdrola per dilatar el pagament dels deutes amb la primera.
Els mesos posteriors han estat un veritable calvari per a milers de famílies terrassenques. Els recomptes definitius han dut a les comunitats a descobrir deutes amb industrials d'entra 3.000 i 24.000 euros i deutes de Lapiedra cap a ells que arriben, fins i tot, als 45.000 euros. Els veïns ha hagut de resseguir els seus deutes en molts casos sense rebre de Lapiedra ni els contractes dels serveis i s'han trobat, a més, amb reclamacions de companyies tant estranyes com una de manteniment de la línia telefònica dels ascensors amb seu a Holanda... Tot i que fa de mal dir que entre els afectats hi ha comunitats de veïns de diferents grandàries, aparcaments i, fins i tot, polígons industrials, es calcula que cada família haurà hagut de pagar entre 600 i 1.000 euros aquest any 2013 per sufragar unes despeses que, de fet, ja havia avançat a Lapiedra.
L'administrador va declarar a aquest diari a l'agost passat que estava repassant que havia passant, negant haver “posat la mà a la caixa”, i va assegurar que donaria la cara. El cert és que a mitjans de setembre havia desaparegut i que moltes comunitats encara no han recuperat ni els llibres d'actes. Els darrers dies d'agost i els primers de setembre, Lapiedra va rebre a desenes de presidents de comunitats al seu despatx, ara tancat. En aquestes trobades va assegurar que retornaria els diners “amb les assegurances i la venda de patrimoni”. La realitat, però, és que a primers de setembre va comunicar que no pensava reconèixer el deute i va abocar a les comunitats a anar al jutjat.
Per lliure
Tot i que hi va haver l'intent d'organitzar una coordinadora d'afectats, al final, les comunitats han anat per lliure. I les taxes judicials i els honoraris d'advocats i procuradors han fet que moltes comunitats, les que tenien els deutes propers als 3.000 euros, hagin desistit de denunciar. Però moltes altres ho han fet, per diferents vies, civil i penal. I les primeres sentències han arribat en els darrers dies. Totes, prop d'una desena, han estat favorables a les comunitats i han estat portades per gabinet d'advocats Planas & Planes de Terrassa. Fonts del gabinet han explicat que “va ser clau l'estratègia inicial, que va ser no denunciar a Finques Lapiedra si no al veritable administrador de les comunitats, Jordi Lapiedra.
Planas & Planas van concloure que una denúncia contra l'empresa quedaria subjecte al concurs de creditors i liquidació posterior mentre que la denúncia contra l'administrador tindria més recorregut. I així ha succeït, tot i que la defensa de Lapiedra va intentar, en el primer judici, desmuntar aquesta estratègia, el jutge va donar la raó a la comunitat. Després d'aquesta, han caigut una desena de sentències més i, en aquest moment, ja estan en procés d'execució. Què vol dir això? Doncs que els béns de Jordi Lapiedra estan embargats i que si cobra un sou, una devolució d'hisenda o una pensió, la part que permet la llei, anirà a parar als veïns. Aquest procés, però, és lent i feixuc i, de fet, només una comunitat ha cobrat una quantitat molt minsa ja que Lapiedra s'ha declarat insolvent i els advocats han de resseguir les seves activitats per a detectar si té ingressos. Les mateixes fonts de Planas i Planas han admès que “en agafar els casos sempre advertim als veïns que, tot i guanyar, poden acabar no cobrant”. Tot i els esforços d'aquest diari, no ha estat possible parlar amb els advocats de Jordi Lapiedra, un cop l'actual director general de Presons i regidor per CiU a Terrassa, Pere Soler, hi va renunciar en assumir aquest nou càrrec. De fet, Lapiedra i els seus advocats només van comparèixer al primer dels judicis celebrats.
En les seves converses amb els veïns afectats, Lapiedra també afirmava que les assegurances cobririen el forat, cosa que, no ha passat ni passarà. El Vicepresident del Col·legi d'Administradors de Finques de Barcelona-Lleida i president de la comissió deontològica, Lluís Bou, ha explicat a aquest diari que hi ha dos tipus d'assegurança per als col·legiats, “la de caució que té un límit de 30.000 euros i la responsabilitat professional, per a errors professionals, però no pas per a apropiacions indegudes”. I és que el col·legi va expedientar Lapiedra i va resoldre inhabilitar-lo i expulsar-lo “per falta de professionalitat, apropiació indeguda de diners de les comunitats i retenció de documentació”. Pel que fa a la primera assegurança, aquests 30.000 euros s'hauran de repartir entre tots els afectats que hagin presentat denúncia al col·legi. Els darrers càlculs situen el forat de l'estafa per sobre dels 2,5 milions d'euros.
Terrassa, però, ha estat perjudicada doblement per estafes d'administradors de finques. El març de l'any passat també tancava Immogrup Serveis Immobiliaris, una empresa amb serveis immobiliaris, d'advocacia i de gestió de comunitats. En aquest cas van ser un centenar de comunitats les afectades i el Col·legi d'Administradors de Finques de Barcelona-Lleida també va expulsar al seu màxim responsable, Màrius Estivill. Tot i que Bou ho ha volgut desvincular, l'entitat celebrarà a mitjans de setembre una trobada de treball a Terrassa. Bou explica que “es tracta de promoure el contacte més directe i fugir del centralisme”, però fonts de diferents administradors de finques també ho identifiquen amb un intent de recuperar la imatge després “d'haver patit dos cops tants durs”.