la CRÒNICA
Homenatge a Portbou
Amb només una hora de diferència respecte a l'acte de Terrades, el municipi de Portbou va retre ahir homenatge a les dues víctimes del foc que va acorralar desenes de persones a la carretera N-260 el 22 de juliol de l'any passat. L'acte no va estar mancat d'emoció, tot i la forta càrrega institucional i l'absència de familiars de les dues víctimes, que va justificar la cònsol francesa a Girona. Elisabet Serra va argumentar la inconveniència de fer viatjar els familiars a un lloc i un acte tan emotiu, i va agrair la bona voluntat dels que ho volien, però va explicar que la família encara estava molt afectada i no era convenient fer-los reviure la tragèdia.
“Aquest és un acte trist per a les víctimes, però també un acte que m'omple d'orgull, perquè Portbou aquell dia va estar a l'altura”, va expressar l'alcalde. El moment més emocionant es va viure quan Salas va demanar la presència d'alguna persona que hagués participat en l'extinció del foc per destapar la placa d'homenatge que presidirà a partir d'ara l'entrada a l'ajuntament. Ningú inicialment va voler fer cap pas endavant. Finalment, un bomber –al qual es va afegir un company uniformat com ell– va accedir-hi i van destapar la placa.
No va saber-se fins més tard, però dues noies que havien estat víctimes del pànic aquell fatídic 22 de juliol eren entre el públic. Discretament –una de parla francesa i una altra castellana– van acostar-se a l'alcalde més tard per expressar-li la seva gratitud. “M'explicava una d'elles que es va arribar a treure 300 espines de figa de moro del cos, que es van clavar fugint del foc. Estaven encara molt afectades.”
L'acte va tenir un caràcter més institucional del que probablement s'hauria desitjat. La cònsol de França va manifestar amb precisió i cura l'agraïment a tothom: “Agraeixo la professionalitat i la diligència de l'equip mèdic del Trueta que va atendre els ferits, i a tots els que van actuar amb eficàcia per combatre aquells focs devastadors, en especial a les persones de Portbou que van acudir a rescatar les persones que fugien.”
S'hi va veure representació de tots els cossos de seguretat i de bombers, ADF i protecció civil. El director general de Prevenció i Extinció d'Incendis i Salvaments de la Generalitat, Jaume Parés, va afirmar que “recordar és un acte d'intel·ligència” i que aquest era també de “justícia”. També va prendre la paraula el subdelegat del govern, Juan Manuel Sánchez-Bustamante, que va destacar “la importància de l'acte” i va “animar a continuar amb la bona feina”.
Ahir, segurament, no era el dia per a reivindicacions. En l'últim any, però, cap institució ha actuat per desencallar l'antiga reivindicació de Portbou respecte al tram des de la població fins a la frontera. Després de l'homenatge, Salas i Sánchez-Bustamante van concretar una reunió per després de l'estiu. Salas, decebut, recordava que “ja és el tercer delegat amb qui em reuneixo.” Un altre cop, però, hi assistirà.
Mitja hora abans de l'acte, fent un passeig per la població, dues converses em van arribar a l'orella. El nexe comú, la indignació. “Això és una ratera”, deia un comerciant a una clienta a peu de carrer. En l'altra, es buscava culpable: “Ningú ha fet res en tot l'any.” Una frase va sortir a les dues converses: “Pot tornar a passar.” Mal auguri, sens dubte.