La Generalitat du al Suprem la violació d'una menor

La Generalitat ha anunciat al Tribunal Suprem (TS) que presenta un recurs de cassació contra una sentència de l'Audiència de Barcelona, en la qual s'absol un pare, acusat d'haver violat la seva filla de 15 anys, l'octubre del 2010. La fiscalia i la DGAIA (Direcció General d'Atenció a la Infància), que té la tutela de la noia, sol·licitaven per aquest veí de Vilanova del Camí disset anys de presó per un delicte de violació i un de violència domèstica.

Tot i que la cassació és força acotada, els serveis jurídics de l'administració catalana han pres aquesta decisió davant l'insòlit raonament de la secció cinquena. En la sentència, el tribunal afirma que absol el pare acusat d'abusar sexualment de la filla perquè aquesta no es va presentar al judici. L'Audiència, però, no va posar cap pega quan la fiscalia va sol·licitar que, en lloc de la declaració de la noia, en la vista es reproduís la gravació de l'exploració de la menor, l'anomenada prova preconstituïda, en què durant la investigació del cas la víctima relata els fets davant dos psicòlegs, mentre el jutge, el fiscal i les parts l'escolten darrere d'un vidre i requereixen tots els aclariments que calguin. La DGAIA, a més, havia demanat que si no s'acceptava el visionat, la declaració de la menor fos per videoconferència.

Malgrat aquestes peticions, en la sentència, del 27 de juny, la secció cinquena refusa la validesa de la prova preconstituïda adduint que l'informe psicològic que l'acompanya –en el qual es recomana que la noia no torni a passar pels jutjats per evitar la seva victimització– és de fa dos anys, sense que es coneguin les seva situació actual. El tribunal hi afegeix que la víctima “actualment té gairebé 18 anys, és a dir, no és una nena de curta edat, en el sentit de la jurisprudència consignada”. L'Audiència, però, s'oblida d'exposar que la noia “està afectada d'un endarreriment mental lleu”, com recull l'escrit d'acusació de la fiscalia. Conclou: “No procedeix valorar l'expressada exploració de la menor com a eficaç per enervar la presumpció d'innocència de l'acusat.” Amb tot, la secció titubeja d'aquest raonament i, al final, valora l'exploració de la menor, de la qual insisteix que no desvirtua la presumpció d'innocència del pare perquè la menor “cau en contradiccions en el relat, a més d'haver-hi manca de corroboració perifèrica de caràcter objectiu”. És a dir, que cap altre familiar ha corroborat l'existència d'abús i maltractament per part del pare, quan la menor relata que li estirava els cabells, la llançava contra la paret o la pegava.

L'Audiència no amaga que els forenses que van reconèixer la menor afirmen que “la seva història està ben estructurada i no té contradiccions”. Fins i tot exposa que “els pèrits van reflectir la seva sospita que la vulneració de la llibertat sexual de menor s'hauria mantingut en el temps, però –afegeix– ella va relatar en l'exploració un fet puntual”. El Suprem té la paraula.