Kevin viu a ‘la terminal'

Es diu Kevin. O l'anomenen així. No importa. De Kevins com ell n'hi ha molts arreu. Malauradament. Per les places i pels carrers de les nostres ciutats. Persones anònimes que roden pel món sense tenir un sostre. Els anomenem indigents i ben poc sabem de les seves vides. D'on vénen, si tenen família, com han arribat a aquesta situació i per quins motius...

D'en Kevin, en concret, no en sabem gaire res, per no dir res. Només que (mal) viu, dorm, menja i deambula per la terminal de passatgers de l'aeroport de Girona. S'hi està des de fa nou mesos, pels voltants de les festes de Nadal. És anglès i deu tenir uns 40 anys, però es fa difícil concretar-ho. Dorm davant d'Arribades, estirat en un dels pocs bancs de cadires que hi ha, aliè del pas del turistes que visiten les nostres terres o dels catalans que tornen a les seves llars. Com a molt, si troba alguna burilla pel terra, surt a fora a fumar, perquè això sí que ho té, és conscient que no pot fer-ho dins les instal·lacions d'AENA.

La seva presència, però, ja ha deixat de ser transparent per esdevenir plenament visible i perceptible, sobretot perquè des de fa força temps en Kevin ha deixat de preocupar-se completament per una qüestió tan essencial pel bon conviure com és la higiene. Comenta la gent que treballa diàriament a l'aeroport que se li ofereix roba i menjar però que ell ja no l'accepta i rebutja qualsevol oferiment de la gent que pateix per la seva situació, cada cop més degradant. Ni tan sols ha acceptat l'ajut del cònsol britànic ni dels serveis mèdics que l'han assistit. Actualment, només menja del que troba a les escombraries. Res més. El problema s'ha agreujat perquè la situació s'ha fet insuportable, tant pels qui treballen allà com pels passatgers, que asseguren que la manca d'higiene es fa més que evident.

De casos com els d'en Kevin n'hi ha i n'hi ha hagut sempre. A l'aeroport gironí, l'estiu passat, sense anar més lluny. Era italià, però en el seu cas es rentava i canviava de roba als lavabos fins que se'n va anar. També coneixem casos més mediàtics, com els de Mehran Karimi Nasseri (que Spielberg va ficcionar al film La terminal) o polítics com el de Snowden. Tanmateix, el d'en Kevin té difícil solució. O no? Tot és qüestió d'actuar sense ferir sensibilitats.