Mor Maria Cobarsí, ànima de Girona, Temps de Flors
Va estar vinculada amb l'exposició floral des del primer any, el 1954, i a la Secció Femenina de Falange, de la qual va ser delegada
La missa exequial es farà avui, a les 17.30 h, a l'església de Sant Josep
La impulsora de la mostra Girona, Temps de Flors, Maria Cobarsí i Corretger, va morir ahir a la matinada, a Girona, als 90 anys, després d'una llarga malaltia. Va ser la pionera i l'ànima de l'organització de l'Exposició de Flors de Girona des dels seus inicis encara que no va poder participar en la 58a edició, la del 2013, a causa del seu delicat estat de salut. L'any 1968 va rebre la medalla de plata de Girona.
En conèixer la notícia, l'alcalde, Carles Puigdemont, va assegurar que Girona “ha perdut un referent, una persona clau per a la ciutat”. “Sense la Maria és impossible explicar el fenomen de Girona, Temps de Flors, no només pel projecte floral sinó per l'extraordinari motor de voluntariat i projecció exterior de Girona”, va afegir i lamentar Puigdemont.
Per la seva banda, l'alcalde en funcions, Jordi Fàbrega, va declarar que Cobarsí va saber “adaptar-se” als canvis i “reinventar-se”. “És una gran pèrdua i ara haurem d'aprendre a organitzar l'esdeveniment sense la seva presència i ajuda”, va comentar el regidor. Des del grup municipal socialista, Pia Bosch va lamentar la pèrdua “d'una gironina que ha estimat profundament Girona i la seva gent”. “Temps de Flors no hauria estat mai el que és avui sense la seva dedicació constant i desinteressada”, va dir la regidora.
Impulsora de les flors
Maria Cobarsí i Corretger va néixer a Vilobí d'Onyar el 17 d'abril del 1923. Cobarsí va ser delegada de la Secció Femenina de Falange des de 1957 i hi va estar lligada fins a l'any 1997, tot i que amb la Transició es va desmantellar el Movimiento Nacional. D'ella va sorgir la iniciativa del certamen floral gironí. En una entrevista publicada a aquest diari al 2005, Cobarsí recordava com al 1954, integrada en el departament que s'ocupava de temes rurals i de les dones obreres, van trobar interessant fomentar la floricultura a la ciutat. Per aquest motiu es van posar en contacte amb floristes i vivers de Girona (cita Martinoy, Baró i Perpinyà) per organitzar una incipient mostra amb testos i composicions florals al saló de descans del Teatre Municipal.
Després del seu pas per la Casa de Cultura i Sant Pere de Galligants –primer a l'església i després al claustre–, al cap de deu anys l'exposició va sortir al carrer, concretament a la plaça dels Jurats i, més tard, als Jardins del Doctor Figueres, on els xiprers que hi ha són d'aquell temps. Quan es fa el Museu d'Arqueologia a Sant Pere és quan passen la mostra floral a Sant Domènec i s'hi està com a seu permanent fins al 1990. Malgrat que se'ls ofereix traslladar-se al Palau de Fires, la permanència al Barri Vell aleshores ja és clara. Banys Àrabs, Sant Lluc, Sant Nicolau, patis particulars i cada any ampliant-se el radi de la mostra, ha convertit l'actual Girona, Temps de Flors en el que és: una de les cites del calendari gironí que apleguen més visitants a la ciutat.
Durant el franquisme la direcció de l'Exposició de Flors a Girona va ser a cura exclusiva de Maria Cobarsí. Amb la democràcia, al 1980 es va crear l'Associació Amics de les Flors, presidida durant anys per David Marca, en què Maria Cobarsí tenia el càrrec de secretària. Aliena al protagonisme, sempre se li ha reconegut els seus coneixements florals i de relació amb els vivers de comarques gironines, Maresme, Montseny i floristes i majoristes de Vilassar i Mercabarna, fonamentals per als resultats de la mostra.
Inquieta de mena, a Maria Cobarsí li agradava viatjar, sobretot amb el seu cotxe, i la cuina popular. També era aficionada a la pintura. David Marca, amb qui va coincidir durant molts anys a l'organització de Girona, Temps de Flors, va dir ahir que era una dona a qui sempre va respectar. “Sovint la nostra relació ha estranyat a molts gironins per les diferències de caràcter, conviccions, un fet que només s'entén pel respecte confessat mutu, total i absolut que ens professàvem.” “L'amor a les flors i a la ciutat ha vençut sempre les possibles divergències que hauria pogut haver-hi entre dues persones com nosaltres”, va remarcar.
Està previst que la missa exequial es faci avui, a dos quarts de sis de la tarda, a l'església parroquial de Sant Josep.