La Granota celebra les noces d'or

L'hostal La Granota, que és a tocar de l'N-II a Sils, és una masia que funciona com a fonda des del segle XVI. I malgrat tot, quan es pregunta a Maria Vall-llosera què ha canviat, ella respon amb un “res” contundent. Ella i el seu marit, Josep Bancells, primer, i més endavant amb els fills, Rosa Maria i Josep Maria, regenten aquesta imponent masia que, precisament avui fa cinquanta anys, van decidir portar com a restaurant, després de restaurar-la, i a proposta del seu propietari, Trino Gay de Montellà. El 14 d'agost de 1963 obria les seves portes el restaurant hostal La Granota, que recuperava, després d'un llarg parèntesi, la seva funció de molts anys.

Els Bancells sempre han viscut a la casa que hi ha gairebé a tocar de la masia, i iniciar-se en la restauració va ser un pas molt natural. Gay de Montellà, expliquen, els demanava si li farien un rostit quan tenia convidats. I amb el temps va acabar deixant anar la proposta als Bancells: “I si obrim un restaurant?” La decoració de l'interior ja dóna una idea del passat de l'hostal: hi ha utillatge relacionat amb els cavalls i els carruatges penjat a les parets. La masia, expliquen, havia estat antic hostal i canvi de posta de les diligencies en el camí de Barcelona a França ja en el segle XVI. Llavors la carretera no era l'N-II, es coneixia amb el nom de camí ral. “Els viatgers cada vint quilòmetres canviaven el cavall i cada quaranta feien parada i fonda”, explica la família. “Ara hi ha gasolineres, abans venien a menjar, dormir i canviar els cavalls“, diu Josep Maria Bancells. A la decoració de l'hostal, a banda de l'utillatge de cavalls, també en destaquen les granotes, que es troben per tot arreu. De fet, la família en té més de 4.500, exposades en diverses vitrines, a més de les que decoren l'entrada i altres racons de la masia. La granota tampoc no és un nom que es triés a l'atzar. Antigament els estanys de Sils arribaven fins a la masia, i eren plens de granotes i d'uns altres habitants menys simpàtics: els mosquits. Segons la història de la masia, la reina Isabel II va arribar un dia a fer nit a l'hostal La Granota. I els amos van aprofitar l'avinentesa per demanar-li que fes dessecar l'estany. Potser els mosquits la van acabar de convèncer, però el cas és que l'estany es va acabar de dessecar definitivament el 1845.

Ara no hi ha estany ni granotes al voltant –tot i que havien arribat a tenir-hi un viver–, però al menú no hi falten. Les porten del delta de l'Ebre. Fent un cop d'ull a la carta s'entén que Maria Vall-llosera digui que no ha canviat res, l'essència de la cuina de la Granota és la mateixa de sempre: carns a la brasa, guisats catalans, entremesos i amanides, cargols, esqueixada i empedrat, un plat, aquest últim, que Josep Bancells assegura que va inventar-se a l'hostal. Dóna feina a 15 persones, i fan dinars diaris excepte divendres i dissabte, que també fan sopars. Una curiositat: amb els anys i els canvis a les carreteres l'hostal està més a la vora de Madrid: abans era al quilòmetre 730, i ara, al 695.