la CRÒNICA
Amer, de vint-i-un botons
Toquen les deu de la nit a Amer. És divendres i falta una hora per la llegendària Sardana de l'Alcalde. Els quatre bars que hi ha tenen molta feina, i el restaurant que hi ha rere la plaça porxada no pot servir ni un client més. És festa major, la gent surt a menjar fora, i no precisament de qualsevol manera. Nens, pares i avis van de vint-i-un botons, la mainada, ben clenxinada i pentinada, seguint la tradició d'anar ben mudat per la festa del poble, que en segons quins llocs s'ha anat diluint o perdent del tot. Aquí no. A Amer, tot llueix. I quan comença la desfilada de les parelles que ballaran la Sardana de l'Alcalde, la plaça porxada d'Amer és un tot un aparador. I no precisament de segones rebaixes. Una servidora potser té l'excusa que com que va a treballar no cal mudar-se, però cal prendre'n nota per a un altre any.
L'alcalde, Albert Plana, desfila primer, seguit del president del Consell Comarcal de la Selva, Salvador Balliu. Els segueixen altres alcaldes de la comarca i regidors que, de tan elegants, gairebé costen de reconèixer. A més, coincideixen en el ball pubilles i hereus de tots els anys, perquè a Amer celebren els 50 anys de l'elecció de pubilles per votació popular. Abans del ball, l'alcalde llegeix el discurs que ha preparat per a l'ocasió i que, a diferència de l'any passat, no té cap element de controvèrsia. Tot són elogis, a Amer. L'alcalde diu convençut que quan soni el flabiol de La Principal de la Bisbal s'oblidarà qualsevol desavinença i Amer serà un sol poble. Acaba amb un “visca per sempre la nostra dansa, el poble d'Amer i la nostra pàtria, Catalunya”.