Vilafranca, d'una altra galàxia

L'esclat d'eufòria, el crit col·lectiu esfereïdor, sec i penetrant que es va produir ahir a la plaça de la Vila de Vilafranca del Penedès just en el moment que els sisens abandonaven la seva posició, acció amb la qual se certificava que el “castell de 10” estava vençut, els puc donar fe que no té parangó en tota la història de la capital de l'Alt Penedès. Va tremolar tot, menys el 3 de 10, ferm com un roure.

Els Castellers de Vilafranca van firmar una obra mestra de la castellística. La gesta més impressionant mai vista i la millor actuació de la història dels castells. Mai abans cap colla havia aconseguit, d'una tacada, en una mateixa actuació, descarregar els dos grans mites de la gamma castellera i alhora les dues expressions màximes, d'una banda, de la construcció multitudinària, i de l'altra, de la sublimació tècnica: 3 de 10 i 4 de 9 net, en una seqüència inimaginable. Una cosa mai vista.

Els Castellers de Vilafranca van obrir l'actuació amb el 4 de 9 amb l'agulla. Un compromís complicat, ja que a la màxima dificultat de l'estructura calia afegir-hi la pressió de no poder caure de cap de les maneres.

Amb el camp de batalla net, el cel clar i els 10.000 aficionats que abarrotaven el temple casteller absorts, el cap de colla verd, Pere Almirall, ordenava a les manilles del 3 de 10 que prenguessin posicions. Mirades de tensió i confiança. La sensació des de l'observatori era que si els camises verdes lluitaven contra un castell guanyarien, però si havien de lluitar contra una obsessió... I és que els vilafranquins mai havien aconseguit descarregar el 3 de 10 (7 de carregats i 22 intents). Això pesava, i molt, en els ànims. Els dubtes, però, es van anar esvaint a mesura que el tronc, format pel més granat de la colla, va anar guanyant el combat, pis a pis, fins a deixar el castell en el punt just perquè la canalla, extraordinària, el coronés amb una categoria que va deixar el gegant desarmat.

Braços de ferro i descarregada sublim. S'havia matat el fantasma, però calia encara controlar l'eufòria, temperar els nervis i mantenir la concentració intacta per llançar un segon atac, que havia de ser molt metòdic, a l'altra bèstia que esperava amenaçadora uns Castellers de Vilafranca absolutament desbocats, àvids de glòria. Sense donar la més mínima opció que el 4 de 9 net sorprengués amb una punyalada traïdora, els verds van dominar el mite amb exhibició de talent i tècnica. Granit en estat pur. I, per rematar-ho, un pilar de 8 d'execució gairebé insultant que segellava una actuació certament de somni. L'actuació total mai vista. Quina màquina!

L'exhibició de Vilafranca no ha d'enfosquir els grans moments de castellística d'alta escola que van oferir les altres tres colles convidades. Cal destacar, sobretot, la definició magnífica del 5 de 9 de la Colla Joves Xiquets de Valls.

Tenint molt present que un castell d'aquesta envergadura et pot destrossar a la mínima, no va ser cap sorpresa veure com els “diables vermells” mantenien sota control i prenien sempre la iniciativa en el combat contra el 5 de 9, el seu gran objectiu. La seva va ser una gran demostració, un gran èxit, i una actuació excel·lent que donarà ales a una colla cridada a ser protagonista en la segona meitat de la temporada.

Irreprotxable el comportament de la Colla Vella. Els rosats són molt combatius i ahir ho van tornar a demostrar quan, en la ronda dels pilars i després d'haver acabat de caure de mala manera amb el 4 de 9 de la tercera ronda, que van carregar, no van alterar els plans i van tancar files per acabar l'actuació amb una arma del calibre del pilar de 8. Amb el folre i les manilles a lloc, el rei dels espadats es va mantenir ferm fins a l'espectacular coronació, però no va poder suportar la baixada.

La Vella s'havia apuntat abans la carregada del 2 de 9, al qual (com al Catllar) potser li va faltar més defensa al tronc. Una llàstima, però alhora satisfacció d'haver portat dos castells de gamma extra a plaça i la confirmació que la colla ha fet un salt qualitatiu en el muntatge de les manilles.

Els Minyons de Terrassa no van tenir la sort de cara amb el 2 de 9 amb què van obrir plaça. Van ser els únics, exceptuant Vilafranca, que van sortir de gamma extra i el castell va llançar un avís que va fer dubtar la canalla. Valents, els menuts van acabar culminant l'ascens i carregant el 2 de 9, però ja s'havien perdut uns segons irrecuperables en una empresa d'aquesta grandària i el castell va acabar cedint. La caiguda va condicionar la resta de l'actuació d'una colla, però, que va presentar uns troncs joves, renovats i amb marge de millora.