L'Espluga, no sense el Casal
Lluís Carulla va construir, el 1965, uns equipaments culturals de primer nivell que van marcar un abans i després a la vila
No es pot establir cap comparació de com seria l'Espluga sense el llegat d'un dels seus fills predilectes, el Lluís Carulla. El 29 de juliol de 1962, en una assemblea fundacional multitudinària a la plaça de l'Església, es posava la primera pedra del que seria segurament una de les obres més grans que s'han fet mai en un poble de les dimensions de l'Espluga, el Casal. Home clarivident i emprenedor, tal com va anunciar llavors en el seu discurs d'intencions, la seva generació es recordaria perquè concebia, en la projecció històrica, una Espluga nova.
Objectius reals
L'entitat va néixer amb moltes finalitats que s'han acabat fent realitat. En paraules del seu fundador, el Casal havia de ser «un punt de partida de la unió de la totalitat d'espluguins; una font inestroncable d'iniciatives pel millorament incessant de la vila, d'iniciatives culturals, d'iniciatives en el cultiu dels sentiments de ciutadania i civisme, font d'iniciatives en el cultiu eficient i estimulant de tots els esports, d'iniciatives per mimar d'una manera especialíssima l'educació dels nostres infants, font d'iniciatives en la guarda, conservació, millora de tots els tresors de la vila».
Gran part de les activitats que es van projectar inicialment han perdurat en el temps. Així avui existeix la Formació Permanent, el Certamen Literari, la revista El Francolí, el Centre d'Estudis Locals, Xarxa (per a infants), el grup de teatre, exposicions i les activitats esportives amb l'hoquei o el patinatge com a més destacades.
La figura del fundador, Lluís Carulla i Canals
Ò. P. JEl 19 de febrer del 1904 naixia, a la plaça d'en Canós de l'Espluga, una figura que seria clau per entendre la configuració actual del seu poble, però també l'evolució de l'empresariat català i el mecenatge cultural nacionalista del segle XX. Soci fundador, als anys 70, d'Òmnium Cultural i creador, el 1971, de la Fundació Carulla-Font (la seva vídua es diu Maria Font) –actual Fundació Lluís Carulla, que controla el Museu de la Vida Rural de l'Espluga i organitza els Premis Baldiri Reixac–, va col·laborar en l'edició de la revista Cavall Fort i a potenciar l'Orfeó Català. Per tot això l'any 1983 rebia la Creu de Sant Jordi. Una tasca de mecenes que va poder fer en bona part gràcies a la seva faceta d'empresari, que iniciaria el 1937, quan, en assabentar-se que els cubets de brou suïssos Maggi ja no es vendrien més a l'Estat, va començar a elaborar-ne amb el nom de Gallina Blanca. A partir d'allí, Carulla bastiria la multinacional Agrolimen que, avui, controlada pels seus fills, és un dels gegants de l'Estat, i controla marques com El Pavo, Ausonia, Evax, Pans&Company, Bocatta o Fresc Co.
Temps de crisi i d'incertesa per al Casal
M. Dolors Civit, presidenta del Casal des de fa cinc anys, tot i que li ha tocat viure una etapa agredolça –a causa del deute històric que arrossegava, eixugat al juny, in extremis, amb la venda de l'Hostal– es mostra satisfeta perquè l'entitat, símbol cultural i social a punt de fer fallida, ha pogut tirar endavant. «Portàvem temps en via de negociacions, també amb l'Ajuntament, per donar sortida a la delicada situació que vivíem», explica. Amb tot, la presidenta es mostrava descontenta per l'actitud –històrica– de certs veïns del poble envers la gestió del Casal, «quan l'entitat sempre ha estat oberta a tothom». La davallada econòmica, davant la qual van apujar-se les quotes, també ha comportat una davallada de socis –actualment en són 989–. En aquest sentit, Civit destacava el fet que molts socis han deixat de ser-ho perquè demanaven molt més a canvi que no pas l'abonament més barat per entrar als espectacles i l'ús de les instal·lacions, cosa que no entén «quan la quota anual que es paga és mínima». I és que el Casal va viure la seva època d'esplendor als 70 i 80, però després de la mort del seu fundador, el 1990, iniciaria una dinàmica negativa que el duria a una situació econòmica insostenible.