Enguany ens ofegarem?

Sembla que a vint mesos de les eleccions municipals i vist el que s'ha vist fins ara, pràcticament la legislatura està esgotada, o dit d'altra manera, sembla que ací no hi ha res a fer. El govern, víctima de la seua minoria, ha demostrat una incapacitat absoluta per a arribar a cap acord amb ningú, i l'oposició no ha sabut maniobrar, aprofitant la majoria de què disposa, per a forçar cap proposta de res. Total, que temps perdu, que diuen els francesos, i el temps que es perd ja no es recupera.

El veïnat continuem sense saber res, perquè ningú informa de res. En juliol vam veure reviscolar el PSOE i EU amb uns fullets, alguns inintel·ligibles; després res, fins que començat setembre el regidor de Compromís ha publicat un excel·lent article, Silla ha fracassat?, en aquest periòdic (dia 5).

Melero fa un repàs general, prou negre i amb paraules dures i clares, dels fracassos o ocasions que hem perdudes. Però, també fa una proposta per a redreçar la situació, diu: “és fa més necessari que mai un espai de diàleg entre la política i el veïnat que dibuixe la Silla del futur, que imagine nous temps i tanque etapes que han paralitzat la capacitat d'entendre'ns, que facilite pactar els aspectes bàsics de la convivència i d'actuar amb trellat pel bé comú i l'interès general.”

La proposta de Melero la trobe encertada i esperançadora, si la duem a bon termini. A mi especialment m'agrada, perquè coincideix amb el que he estat escrivint, des d'aquesta columna, durant tota la legislatura. Ara és qüestió de veure quina resposta obté, per part dels partits i de la societat. De moment recorde que El Punt té feta una oferta permanent a la participació en les sues pàgines per a qui vulga escriure i opinar, com ja ha fet Melero.

El veïnat estem desconcertats, entre poc informats i un cert passotisme, cosa que no vol dir en absolut que no tinguem opinió; el que fa falta és que algú comence. Per exemple, fa uns dies, arran de la informació que enguany s'esperen fortes pluges, alguns veïns m'han preguntat per les obres de pluvials. Què sabem al respecte? I un altre em preguntava si s'hauran revisat les canonades de les aigües, no siga cosa que estiguen embossades. Altre tema de comentari és el del preu de l'agua potable. Ja se sap per què a Silla la paguem més cara que enlloc?

Un bon exemple que demostra que la gent té opinió ha estat la reacció popular en el tema dels bous, perquè la idea que ha anat estenent-se pel poble és la proposta de Compromís de reduir els dies de bous a la meitat, o siga que amb quatre dies n'hi havia prou, cosa que ha corroborat amb la poca assistència a la plaça els darrers dies de la setmana taurina.

També el veïnat ha anat pensant en l'altra part de la proposta: que les penyes taurines es paguen la plaça, com estan fent en tots els pobles. Com fan les falles, la casa d'Andalusia, el futbol, etc. qui vulga bous que se'ls pague, deia molta gent. Ací tenim altre exemple que el veïnat sap opinar. També ens podem felicitar que altres dos partits s'hagen afegit a la proposta i l'hagen feta seua, els socialistes i EU.

Sobre aquest punt, si no estic mal informat, l'alcalde semblava disposat a acceptar la proposta, com a mínim en el tema dels quatre dies de bous, però ha estat el regidor Isidro Prieto que s'imposà l'argument de no “cedir”, segurament per desconèixer que de vegades una retirada és una victòria. Quina llàstima d'ocasió perduda, senyor alcalde! Fins i tot il·lustres votants i militants populars m'han reconegut personalment que havien perdut una magnífica ocasió de reordenar el tema dels bous...

Estic rellegint el que vaig escrivint i ja veig que l'estiu no m'ha fet perdre la mala llet que em caracteritza i que tant dolen a algunes persones de fluixa convicció democràtica. En atenció a les crítiques que se'm fan, especialment Eduard Giner des de Mèxic, tractaré de dir també algunes coses bones. I se m'ocorren dues: la Lírica i el Museu.

La Lírica és la institució cultural més activa que tenim a la ciutat i els hem d'agrair que hagen sabut omplir el programa de festes amb les dues actuacions que protagonitzaven a la plaça del Poble, de manera exitosa: el festival de bandes i l'actuació recordant a Nino Bravo. Per acabar d'arrodonir-ho, la Lírica ha llançat la magnífica idea de recuperar l'escola d'educands, com explicava el seu president Jesús Escorihuela. La idea és d'oferir als xiquets i xiquetes la possibilitat de formar-se en el mateix si de la societat musical, com es feia abans.

L'altra bona notícia és que s'ha acabat de condicionar el Museu municipal, segons el projecte de Josep Alapont. El Museu, que “inaugurà” l'alcalde Baixauli, de presa i de corregudes quan no estava ni acabat, podrà finalment ser visitat i conegut pel veïnat, i pels forasters que hi vinguen. Especialment tindrà molt d'interés per a la població escolar, perquè els servirà per a conèixer millor la història del poble.

La tasca de direcció del Museu està en les millors mans possibles, en les del cronista local, Josep Antich, que és qui n'ha tingut cura de tots els aspectes tècnics, i encara sense conèixer els resultats jo estic convençut que haurà fet una feina excel·lent. Confiem que aviat ens farà, ell mateix, una presentació en aquestes pàgines d'El Punt, en tant que arribarà el moment de la seua obertura al públic, que s'ha ajornat per a novembre.