la vida social
A Olot celebren el centenari de la capella de Sant Ferriol
Està situada en un dels barris del centre més populars de la capital garrotxina i és molt estimada pels olotins
Els promotors ho commemoren amb una exposició d'obres d'art de veïns il·lustres
Sant Ferriol és un dels barris més populars d'Olot. L'estimació dels seus veïns pel sant que dóna nom a aquesta zona de la ciutat limitada pel Firal i la plaça Clarà està més que contrastada. Més enllà de l'empenta que tenen els veïns organitzadors de la festa i els qui estan vinculats a l'activa associació de veïns, hi ha testimonis documentats des del 1865 d'aquesta estima.
Dissabte, i en el marc de la festa d'aquest barri, van celebrar una d'aquestes fites, la del centenari de la construcció de la capella dedicada a sant Ferriol.
I ho van fer d'una manera molt original. Conscients que el barri ha estat la casa de molts artistes, a la capella hi han inaugurat una exposició d'una quarantena de veïns o d'olotins que van establir-se al barri o que hi van treballar i que van tenir inquietuds artístiques, molts d'ells, de renom.
Va caldre una feina prèvia de recerca, encarregada a Pilar Ferrés, que ha comissariat l'exposició i el treball escrit que n'ha resultat.
N'han recollit una quarantena, amb noms tan coneguts com Miquel Blay, Xavier Carbonell, Rosa Serra –ha creat el cartell de la festa d'aquest any–, Miquel Plana –el concurs de dibuix de la festa du el seu nom com a homenatge–, Lluís Carbonell, Joan Ferrés, Nicolau Gironès, Josep Pujol, Vicenç Solé i Jorba i Pere Gussinyé –unes de les icones del paisatgisme olotí–, Joaquim Marsillach, Toribi Sala –creador del Drac d'Olot–, Àngel Rigall, etc. La llista és llarga. A l'exposició s'hi pot veure una obra de cadascun i, al programa de la festa del barri, hi ha un opuscle amb dades de cadascun, el lloc del barri on van viure o treballar, i quatre pinzellades de la seva obra.
Cent anys de capella
La imatge de sant Ferriol –militar romà que va morir màrtir en temps de Dioclecià– va abandonar en processó l'antiga capella per anar a l'actual el dia del sant del 1913. La nova capella es va poder construir gràcies a la cessió dels terrenys de l'hort de l'Esquirolet de la marquesa vídua de Sant Coloma. El projecte era de Jona Cordomí i l'empenta econòmica definitiva per acabar la construcció va ser dels benefactors Gaitetà Vila i Clara Solé. Tot aquest procés va ser liderat pels veïns del barri.
La capella anterior es va inaugurar el 1865, i va ser promoguda pel barretinaire Francesc Serrat. El permís al Bisbat de Girona el va demanar Ramon Mir de Ventós. Es va habilitar en un local del barri que havia servit de quadra que era propietat seva. Fins aleshores, la imatge del sant havia estat, segons explica l'historiador Josep Murlà, en una fornícula al damunt de la font dels quatre cantons que hi havia en l'encreuament dels carrers de Sant Ferriol i de Sant Pere Màrtir.
El centenari el recordarà, a partir d'ara, una placa descoberta a la capella durant la festa del barri.
