El TC avala la retallada del català imposada per Bauzá en la funció pública
El tribunal admet que s'elimini l'obligació general de conèixer la llengua per treballar en l'administració
Quatre magistrats discrepen de la resolució
El Tribunal Constitucional avala fil per randa el correctiu aplicat el 2012 a la llei de la funció pública pel govern de José Ramón Bauzá pel qual s'elimina l'obligació general de conèixer el català per treballar en l'administració de les Illes Balears i es relega a llocs de treball molt concrets el fet que es consideri un requisit –i no un simple mèrit–saber usar la llegua pròpia del territori. L'òrgan judicial desestima així el recurs presentat en el seu dia per un grup de senadors del PSOE contra la norma imposada per Bauzá, que ahir celebrava la “bona notícia” que el TC hagi aturat l'intent dels socialistes de “judicialitzar la vida política”. En tot cas, al president balear aquesta resolució li dóna oxigen amb vista a la pugna que manté amb la comunitat educativa pel decret trilingüe.
La decisió del TC, però, no ha estat unànime. Quatre dels dotze magistrats, entre aquests els catalans Juan Antonio Xiol Ríos i Encarna Roca i els progressistes Adela Asua i Fernando Valdés, discrepen de l'aval atorgat a Bauzá, amb el benentès que consideren que la seva norma infringeix la Constitució i l'Estatut perquè deixa el català en una situació d'inferioritat en l'àmbit públic, i n'impossibilita un ús normalitzat en tots els àmbits de l'administració balear, la qual cosa deixa desprotegits els seus ciutadans.
Pretext inacceptable
Pels discrepants, no és vàlid el pretext que sosté que, gràcies a les anteriors polítiques de promoció del català, amb els anys el coneixement de la llengua ja està prou estès i es pressuposa que el ciutadà ja té coneixements suficients a l'hora d'aspirar a una plaça, i que ara el que cal és que predomini la professionalitat per accedir a la funció pública.
La vicepresidenta del TC fins i tot atribueix a la sentència un reconeixement que la llei impugnada expressa un canvi de política lingüística “que es tradueix en una clara voluntat de temperar, frenar i fins i tot reconduir el procés de normalització” del català a les Illes. I, en aquest sentit, Asua no veu correcte que el tribunal assumeixi “acríticament” la legitimitat d'aquest canvi i insisteix en la necessitat que estableix l'Estatut de continuar normalitzant la llegua pròpia perquè encara no s'ha arribat a la plena igualtat amb el castellà.
De fet, la sentència del TC es dedica simplement a reproduir la seva pròpia doctrina sobre el necessari “equilibri” i “igualtat” de les dues llengües, i dóna per bona la rebaixa, i, a més, cita fins i tot la resolució contra l'Estatut de Catalunya en què s'especificava que la promoció de la llengua pròpia no es pot fer en “perjudici” del castellà.