Condemnats a resistir

Ni els havia passat pel cap que arribarien a gairebé tres setmanes de vaga. Un dia, tres potser, una setmana a tot estirar, però mai no s'haurien imaginat que un 2 d'octubre a l'escola Aina Moll de Palma només hi hauria poc més de la meitat dels alumnes i dels mestres.

“A l'estiu, cap mestre comptava amb més d'una setmana de vaga”, explica Miquel Perelló, membre de l'assemblea de docents de l'escola. I això que la majoria s'havia curat en salut. Un dels mestres que seuen a la reunió, amb la samarreta verda de rigor, va renunciar a un viatge que ja tenia reservat, una altra mestra va guardar la paga extra, en previsió de temps complicats, i a una tercera, la seva filla adolescent li ha dit que no pensa començar cap activitat extraescolar fins que la seva mare cobri, que aquí ha de fer pinya tothom.

I els primers han estat els pares. Dues setmanes després de l'inici del curs, gairebé la meitat no porten els fills a escola, d'altres col·laboren a primera hora del matí a penjar cartells reivindicatius a la porta del centre i molts fan aportacions a la caixa de resistència de l'escola, que ja disposa de 1.494 euros, una escultura, un quadre i un televisor.

“Si els mestres fan un esforç econòmic, nosaltres també podem fer l'esforç d'ajudar-los”, diu convençuda Maria Vaquer, mare d'una alumna del CEIP Aina Moll que ahir la va dur, per primer cop, a escola perquè la mestra li va dir que ja hi van la major part de nens de la seva classe i li convé socialitzar-se. Vaquer creu que val la pena que els pares i els avis facin els equilibris que calguin per ajudar a aturar el tractament integrat de llengües (TIL), que és una “excusa” per potenciar el castellà –assegura– i que s'ha fet sense cap criteri de qualitat. “En pocs mesos s'ha convalidat el B-2 [nivell d'anglès que el govern balear considera suficient per impartir assignatures en aquesta llengua] a un munt de mestres” per aplicar el pla del trilingüisme, denuncia.

Lluc Tolvar, pare d'un nen de cinc anys, creu que la vaga s'hauria d'haver fet molt abans i dóna suport als mestres, un suport que va arribar al punt que a l'escola van pactar amb l'AMPA fer dos dies de “classes buides” perquè els mestres poguessin anar a treballar aquells dies i no se'n ressentís tant el sou i, alhora, la vaga continués tirant endavant. La resta de dies, però, Tolvar ha de dur la criatura a classe perquè treballa i no se'n pot fer càrrec i, tot i que dóna suport a l'aturada, l'amoïna que el seu fill perdi tants dies de classe.

Justament això, els perjudicis pedagògics de la vaga, és una de les principals preocupacions dels mestres. De moment, els nens que van a escola estan perfectament atesos, tant pels mestres que no fan vaga com pels que sí que en volen fer però els toquen serveis mínims. “Fem activitats pedagògiques, reforç del curs passat i accions lúdiques educatives”, expliquen els mestres, que entenen perfectament els pares que reclamen que els seus fills facin classe normal. El problema és que és molt complicat. “Què han de fer, els mestres que no fan vaga: fer matèria nova per a una classe de set persones o repassar?”

Els docents tampoc no tenen clar què passarà quan, per fi, s'acabi la vaga. Hauran d'aplicar el TIL tal com vol el govern (33% d'assignatures en cada llengua) i desobeir, així, el mandat del Consell Escolar, un òrgan que emana d'una llei orgànica –la llei orgànica d'educació (LOE)–? Com s'ho faran per fer un terç de les matèries en anglès si no tenen prou mestres preparats?

Però, per arribar a aquest punt, primer ha d'haver-hi un acord que esperen amb candeletes. “Fa dues setmanes que, en teoria, ha començat el curs i pràcticament no coneixem els alumnes”, lamenten. “Quan s'acabi la vaga haurem de començar de zero.” I, és clar, s'acabarà la sagnia salarial. “El govern ja s'ha estalviat més de dos milions d'euros en sous i la caixa de resistència, tant la general com la del centre, no dóna per a tant”, avisen els mestres. De moment, encara no l'han tocada i les aportacions augmenten.