L'Avinguda del País Valencià de Torrent canviarà de nom malgrat el resultat de l'enquesta
Els socialistes demanen que s'anul·le el resultat i el nacionalistes han sol·licitat una comissió d'investigació
Les urnes de l'enquesta proposada per l'alcaldia de la localitat de Torrent per conèixer si els ciutadans volien canviar o no el nom de l'Avinguda del País Valencià per qualsevol altre dels proposats, han donat unes xifres de participació que no concorden amb el nombre de votants registrats. Mentre que oficialment, han estat 1.980 les persones que han accedit a la votació proposada, una vegada obertes les urnes, poc després de les 9 del matí, han aparegut 2065 paperetes.
Així les coses, el resultat ha estat positiu per a l'opció que es manifestava en contra del canvi de nom (957 vots) mentre la resta de noms plantejats, obtenia resultats inferiors; Avinguda d'El Vedat 307 vots, Avinguda del Regne de València 306, Avinguda de Torrent 299, Comunitat Valenciana, 41, altres opcions diferents a les proposades 31 vots, paperetes nul·les amb queixes relacionades amb l'apujada de les contribucions i temes locals 63 vots, Avinguda de Jaume I 6 vots i 2 paperetes en blanc.
Malgrat aquestos resultats, el partit convocant de l'enquesta, ha decidit sumar els resultats de tots els noms alternatius i això fa que el comput global bascule cap a l'opció de canvi de nom de l'Avinguda del País Valencià amb 1055 vots a favor del canvi i 957 en contra.
Aquesta lectura dels resultats, obre la porta a un segon procés que permetrà triar el nom definitiu de la principal artèria de la localitat entre les tres opcions més votades (El Vedat, Antic Regne de València i Avinguda de Torrent). Aquesta consulta s'hi realitzarà durant el mes de setembre.
Vistos els resultats, els partits que configuren la bancada de l'oposició s'han mostrat disconformes amb el procediment i amb el tracte i interpretació que s'hi han donat a les xifres. Per als socialistes torrentins, aquesta enquesta està totalment deslegitimada degut a la manca de participació de la ciutadania (tan sols uns 3,5% del cens de votants ha acudit a les urnes) i és per això que demana que s'anul·le tot el procés. En aquest sentit, el síndic portaveu del PSPV-PSOE, ha manifestat que «l'enquesta ha estat una autèntica cortina de fum i una despesa innecessària; ha participat un 3,5% del cens i damunt d'això hi ha més vots que votants. A,mb aquestes dades, l'única eixida raonable és anul·lar tot el procés i deixar les coses com estan, perquè s'ha vist que aquest tema no interessa quasi ningú».
Per als nacionalistes, la consulta ha resultat polèmica des del principii és per això que el seu sínd portaveu, Sento Beguer ha reclamat la nul·litat total d eles votacions en comprovar que hi havia més paperetes que votants. Al mateix temps, ha reclamat la constitució d'una comissió d'investigació per tal d'obtenir resposta sobre allò que ha passat i demanar responsabilitats.
Donar-li la veu al poble
E.CPassar-li la veu a la ciutadania sempre resulta interessant, encara que —com en aquest cas— la polèmica siga sobrevinguda i intencionada. Passar a consulta aquesta denominació de l'avinguda, obre la porta a futures consultes sobre les denominacions d'aquells carrers que tenen noms de sants i en els quals hi viu una gran majoria d'immigrants procedents d'altres cultures diferents a la jueva o la cristiana. Obre la porta al canvi de nom de les falles que encara conserven denominacions falangistes, franquistes o feixistes, a les escoles que disposen noms del santoral més integrista, però que alberga alumnat amb onomàstica semblant a la de Karim, Hitxam, Mohamed, Steeven, Vladimir, Kovalenko, Kornhelia, Laila... Cal posar a consideració, tot allò que l'alcaldessa no pot resoldre sola o no es considera amb suficient autoritat moral, política o social per a resoldre, però cal posar-ho tot a consideració, perquè en cas contrari, noes fa més que un autèntic frau polític; un nou frau polític./
Qui vol canviar el nom?
E.CSiguem clars i deixem les coses clares. Aquest nom estatutari (ara i abans) sempre li ha molestat a aquella gent que se sent en minusvàlua social i ideològica, en relació a d'altres territoris nascuts de la mateixa voluntat alliberadora del rei que els recuperà allà pel segle XIII. Aquest nom li molesta a totes aquelles persones que no han entés el concepte socialitzador de la paraula «país». Li molesta el nom a tots aquells que han fet bandera (inútil) d'un nom i no d'una actitud davant el compromís que cal tenir amb la terra i amb la cultura. Fins i tot les tribus més llunyanes, aquelles que viuen de manera animista i mantenen a base de tradicions els seu costumari, saben que el nom «país» les arrela i les distingeix de la resta de pobles que els circumden. El diccionari ho deixa més que clar; es tracta d'una unitat fisiogràfica, un territori habitat per una ètnia determinada./
