La mà de Joan Pau II

Joan Pau II va ser el gran impulsor de les beatificacions i canonitzacions, centrades en màrtirs dels segles XIX i XX. En va fer moltes, tenint en compte els grans canvis socials i les revolucions que hi va haver en aquests dos segles, algunes de les quals es van oposar frontalment a la religió catòlica i als seus seguidors. La idea de Karol Wojtyla –en el seu record, la història de Polònia– va ser impulsar les beatificacions col·lectives que comportessin “una identitat de poble”. Així, es van fer grans processos en pobles com ara Corea i el Japó, i també a la mateixa Polònia.

La CEE va veure-hi l'oportunitat de recordar els morts de la Guerra Civil. En conseqüència, Joan Pau II, el 1983, va decidir reobrir els processos dels màrtirs espanyols del segle XX. Quan el 1992 va visitar l'Estat, es van activar alguns processos iniciats i se'n van obrir més. A la cúria espanyola li va molt bé en un moment en què la religió comença a ser deixada de banda per una societat secularitzada, malgrat que, tot i ser un estat laic, manté els privilegis del Concordat amb el Vaticà. Joan Pau II va arribar a beatificar 479 màrtirs de la persecució religiosa a l'Estat espanyol en els seus 27 anys de mandat. Demà se'n faran 522 en un sol dia.

Quan Joseph Ratzinger es va convertir en Benet XVI va seguir la mateixa línia. No obstant això, amb data del 25 de setembre del 2005, va resoldre que els ritus de les beatificacions –que han de ser celebrades per un representant del papa– es fessin a la diòcesi que hagués promogut la causa del nou beat. Una altra cosa són les canonitzacions, que sí que s'havien de continuar fent a Roma. Els beats i els sants –només els últims poden ser objecte de culte– intenten mostrar als fidels comportaments cristians exemplars a imitar o en què emmirallar-se.

El 2007 Benet XVI va beatificar al Vaticà 498 màrtirs de la Guerra Civil Espanyola en una cerimònia que, com la que es pot reproduir aquest diumenge, es va convertir en una exaltació patriòtica espanyola. No va ser fins a finals del seu mandat que les beatificacions ja es van fer a les diòcesis pertinents.

A Catalunya la primera beatificació, la del caputxí Josep Tous i Soler, es va fer el 2010 i la va presidir, a la basílica de Santa Maria del Mar, el cardenal Tarsicio Bertone. L'octubre del 2011 es va fer a la Seu d'Urgell la primera beatificació d'una dona a Catalunya des del segle XII. Va ser la d'Anna Maria Janer Anglarill, fundadora de la congregació de les germanes de la Sagrada Família d'Urgell.