El porro divideix fiscalia i Salut
El ministeri públic vol ara mà de ferro contra les associacions de cànnabis
L'administració sanitària i els partits posen en marxa el debat per regular les organitzacions
Dues administracions i dues maneres radicalment diferents d'enfocar un fenomen creixent. Mentre el ministeri fiscal ha fet difusió, ara fa poc més de dos mesos, d'una nova circular en què demana mà de ferro contra les associacions cannàbiques on s'agrupen consumidors de marihuana, la conselleria de Salut ha posat en marxa un procés de debat que ha de culminar amb una proposta de regulació d'aquestes entitats.
El creixent impacte en la societat dels clubs de fumadors de marihuana l'exemplifica de manera gràfica José Afuera, president de la Federació d'Associacions Cannàbiques de Catalunya: “Fa temps que estem parlant i negociant amb la Generalitat i amb els diversos consellers d'Interior. Quan parlàvem amb el conseller Joan Saura érem només dues o tres associacions que funcionàvem a Catalunya, ara ja en som tres-centes.”
És precisament aquest increment del nombre de clubs de fumadors el que ha cridat l'atenció de la fiscalia general de l'Estat, que el mes d'agost passat va difondre entre les diverses fiscalies una instrucció amb la intenció d'“unificar criteris quan hi ha la sospita d'un il·lícit penal” en la constitució d'una d'aquestes associacions. Mentre no es demostri el contrari, la llei és molt clara tipificant de substància il·legal la marihuana i considerant punible el seu cultiu, elaboració, tinença o tràfic. Amb la llei a la mà, només poden cultivar marihuana els que disposin de l'autorització del Ministeri de Sanitat.
El criteri de la fiscalia és extremament restrictiu, ja que la instrucció assegura que el cultiu de les plantes de marihuana, que és una de les activitats que duen a terme les associacions, ha de ser considerat una actuació amb responsabilitat “penal quan està pensat per distribuir-ho a terceres persones, fins i tot els integrants de l'associació”.
Autoconsum
Les directrius marcades pel ministeri públic tenen en compte la doctrina que el Tribunal Suprem ha marcat en aquest tema amb una sentència de l'any passat. L'alt tribunal entén que s'han de tolerar aquestes entitats sempre que la seva activitat es limiti a l'autoconsum i parla que han de ser consumidors de cap de setmana, que formin un petit nucli perfectament identificat, que fumin en llocs tancats quantitats insignificants i que aquest consum sigui immediat després de comprar la substància.
D'acord amb aquests principis, queda clar que l'activitat de les associacions cannàbiques està molt limitada i circumscrita a aquests condicionants i qualsevol pràctica que surti d'aquests paràmetres pot ser considerada penal. Pot ser perseguible, per exemple, i a criteri de la fiscalia, que una persona aliena als clubs de fumadors hi entri i compri una porció de marihuana, o que els membres registrats del club s'emportin al seu domicili una quantitat que superi la del consum immediat.
Circuit tancat
“El concepte que introdueix el Tribunal Suprem és el del circuit tancat”, explica l'advocat Martí Canaves, que des del seu despatx ha contribuït a la constitució de desenes d'entitats cannàbiques. Això vol dir que es toleren aquells clubs que només cultivin la quantitat de marihuana que els seus socis demandin. Només els socis tenen accés a les instal·lacions del club i només s'hi pot entrar a formar part si un membre convida la persona que vol entrar com a nou soci.
José Afuera explica així la manera de funcionar de les associacions que hi ha agrupades a la federació que ell presideix: “Només podem plantar allò que els socis demanen prèviament, i això és el que fem. Nosaltres promovem l'autocultiu.”
El pronunciament de la fiscalia sembla anar en sentit oposat al propòsit que ha portat la conselleria de Salut de posar en marxa un debat que ha de culminar amb una regulació dels clubs de cànnabis. La iniciativa promoguda pel màxim responsable de la política de drogodependències de la Generalitat, Joan Colom, té com a primer objectiu implicar tots els partits polítics de l'arc parlamentari que ja han estat convocats a una primera reunió.
Des de Salut es constata que el creixement de tota l'activitat que es mou a l'entorn del món del cànnabis s'ha fet sense cap ordenació. L'objectiu de regular el sector és “conèixer millor el fenomen, amb el nombre de consumidors, clubs, maneres de consumir i pràctiques de risc”, segons Salut.
Millor dins que fora
Les entitats cannàbiques defensen la regulació com una manera d'introduir seguretat en els consumidors. “Regulant el sector, regularem el mercat. El problema no són les plantacions de marihuana, sinó l'adulteració de la substància que hi ha al carrer”, afirma José Afuera. El president de la federació aplaudeix la iniciativa de Salut en el sentit que la regulació permetrà un consum responsable i també poder activar una política de prevenció i de lluita contra les persones que practiquen un consum addictiu de la marihuana.
L'objectiu de Salut és determinar les edats mínimes per associar-se, limitar les quantitats de consum i delimitar horaris de funcionament, entre altres mesures.
LES XIFRES
Una activitat policial que va lligada al cicle vital de la planta
Entre finals d'agost i principis de setembre, la Cannabis sativa, nom científic de la planta de la marihuana, floreix, es fa gran i supera, en el millor dels casos, els dos metres d'alçària. És el moment de tallar-la i manipular-la per distribuir-la posteriorment. És el moment, també, en què els ciutadans s'adonen que al costat de casa seva hi ha una plantació il·legal de marihuana, s'alarmen i ho comuniquen als Mossos d'Esquadra. “La col·laboració ciutadana és en l'origen de la majoria d'actuacions que fem en aquest àmbit. A vegades el decomís és fruit d'un accident que ens permet accedir al domicili o al lloc on hi ha les plantes i, en fer-se el descobriment, actuem”, explica el comissari dels Mossos d'Esquadra Joan Miquel Capell. La pràctica policial recent evidencia que les plantacions clandestines són a tot el territori:
9 de setembre. L'Ametlla del Vallès. Plantació dins d'una habitació de 40 m² construïda dins d'una nau industrial. 400 plantes de marihuana. Dos detinguts (Guàrdia Civil).
18 de setembre. Masarac (Alt Empordà). Tres plantacions amb un total de 442 plantes de marihuana a l'entorn d'una masia. Quatre detinguts (Mossos d'Esquadra).
19 de setembre. Vilanova i la Geltrú (Garraf). Plantació camuflada al mig d'un bosc. 40 quilos de plantes tallades i en fase d'assecament. Dos detinguts (Mossos d'Esquadra).
19 de setembre. Mollet del Vallès. Plantació en una habitació d'un pis amb 65 testos amb plantes de marihuana de 70 centímetres. Un detingut (Mossos d'Esquadra).
19 de setembre. Calella (Maresme). Plantació de 490 plantes de 50 centímetres d'alçària dins d'un pis. Un detingut (Mossos d'Esquadra).
22 de setembre. Bigues i Riells (Vallès Oriental). 154 plantes de marihuana en dos pisos distribuïdes a l'interior i exterior dels habitatges. Dos detinguts (Mossos d'Esquadra).
23 de setembre. Dorve (Pallars Sobirà). Plantació de 140 plantes de marihuana al mig d'un hort. Un detingut (Mossos d'Esquadra).
24 de setembre. Sant Cugat del Vallès, Centelles i Seva (Osona). Plantació de 1.500 plantes de marihuana en hivernacles habilitats dins de tres cases, de tres municipis, controlades per les mateixes persones. Sis imputats (Mossos d'Esquadra).
25 de setembre. Caldes de Malavella (Selva). Plantació de 185 plantes de marihuana en un domicili. Dos detinguts (policia local de Caldes i Guàrdia Civil).
26 de setembre. Montbrió del Camp (Baix Camp). Decomís de 400 quilos de marihuana en un camió que provenien d'un hivernacle. Un detingut (Mossos d'Esquadra).
29 de setembre. Vilafant (Alt Empordà). Plantació de 387 plantes dins d'un habitatge particular. Un detingut (Mossos d'Esquadra).
