El turisme lligat al cànnabis, fenomen a l'alça a Barcelona

És l'Amsterdam del sud, així anomenen Barcelona cada cop més persones coneixedores de la força que està prenent a la ciutat el moviment a l'entorn del consum de la marihuana. En pocs anys, la capital del país ha vist néixer desenes de club de fumadors de cànnabis, i també botigues especialitzades en la venda de tot tipus de productes relacionats amb el conreu i el consum d'una substància catalogada com a droga per la convenció de Nacions Unides el 1961 i tipificada com a tal per la legislació de l'Estat espanyol des de 1967 que en restringeix l'ús a algunes pràctiques mèdiques.

“Hi ha gent que de forma clara va a la cacera del turista que ve a Barcelona com a forma de negoci.” Ho diu una persona estretament vinculada al món del cànnabis i que demana quedar en l'anonimat. Segons aquesta font, a la ciutat hi ha fins a un centenar d'establiments que treballen amb el reclam de la marihuana, sobretot entre els turistes més joves. Entre els empresaris que s'hi dediquen hi ha gent del país, però també estrangers que s'han establert expressament a la ciutat.

“És evident que s'està estenent la idea que Barcelona és una ciutat de tolerància en molts aspectes, i això actua de reclam per a estrangers als països dels quals no hi ha tanta permissivitat”, assegura l'advocat Martí Canaves, un dels experts en la matèria i que intervé en el cas del projecte de la plantació Rasquera. L'advocat no considera tan rellevant l'impacte turístic vinculat al món del cànnabis, però reconeix que a través d'internet i les xarxes socials ja es donen casos de promoció de Barcelona com a destinació per aquest tipus de públic.

El cert és que la legislació de l'Estat espanyol prohibeix de forma radical aquesta pràctica, ja que la venda de marihuana a tercers està prohibida, tret que hi hagi l'autorització administrativa corresponent per a finalitats mèdiques. En els clubs socials de cànnabis es tolera que els seus socis hi tinguin accés, però l'entrada i consum d'alguna persona que sigui aliena a l'organització contravindria la doctrina que sobre el tema està establint el Tribunal Suprem.

Canaves té clara la diferencia entre la forma d'actuar de Catalunya i Holanda. “Allí és obert a tothom, tret dels llocs on s'aplica la llei que veta l'entrada a turistes; aquí només hi poden accedir els socis.”