Caos lingüístic balear

Els estudiants balears ja fa gairebé dues setmanes que han tornat a escola, després de la vaga indefinida de l'inici de curs en què molts d'ells amb prou feines van trepitjar l'aula. Però, tal com insisteixen a dir els mestres, la normalitat no ha tornat. La pugna entre el govern balear i els docents pel tractament integrat de llengües (TIL) ha derivat en un campi qui pugui en què cada centre aplica el pla lingüístic que li sembla d'acord amb la seva interpretació de la llei i els seus recursos.

“Molts docents no saben quin projecte lingüístic aplicar”, explica Guillem Barceló, portaveu de l'Assemblea de Docents de les Illes Balears. El govern va aprovar, l'endemà que el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears es pronunciés contra el calendari d'aplicació del TIL, un altre decret per salvar l'obstacle legal. Els mestres, però, sostenen que el decret no està en vigor perquè va ser aprovat un cop iniciat el curs escolar i perquè és contrari al que dicta la llei orgànica d'educació (LOE), que dóna als consells escolars la potestat última d'aprovar els projectes lingüístics de centre. “La situació és caòtica”, comenta Miquel Perelló, membre de l'assemblea de docents de l'escola Aina Moll de Palma. “El decret del 6 de setembre no s'ha desenvolupat i les escoles no tenim cap reglament a què acollir-nos”, lamenta.

El caos és tan gran que l'Associació de Directors de Secundària (Adesma) ha enviat una carta a la Conselleria d'Educació en què exposa una rècula de dubtes de caire pràctic sobre l'aplicació del TIL: què s'ha de fer amb els alumnes amb necessitats educatives especials que amb prou feines poden seguir les classes en català o castellà, què passa si no hi ha prou material en anglès d'una assignatura o què cal fer amb un alumne competent en una matèria si la suspèn perquè no té prou nivell d'anglès.

De fet, aconsellats per l'Assemblea de Docents, la majoria dels centres públics demanaran per escrit a la Conselleria d'Educació instruccions precises sobre l'aplicació del TIL per evitar al màxim problemes legals. “Contra les instruccions del govern es pot recórrer legalment, mentre que contra el TIL, no”, explica Barceló, que admet que la nova estratègia dels docents contra el pla del trilingüisme, un cop aparcada la vaga definitiva, és “aprofitar els buits legals” per no aplicar el TIL. “Si les instruccions per escrit d'Educació diuen que s'ha d'aplicar el trilingüisme, sempre les podrem impugnar adduint que, en desobeir el consell escolar, van contra la LOE, que és una llei orgànica”.

Mentrestant, les escoles i instituts tiren pel dret i, bàsicament, apliquen el pla lingüístic aprovat pel Consell Escolar a l'estiu, amb alguna concessió al trilingüisme per si de cas. A l'escola Aina Moll –explica Perelló– “la inspecció ha donat per bo el pla lingüístic del juliol perquè diuen que globalment compleix el TIL”. A efectes pràctics, això vol dir que faran quatre hores d'anglès, l'educació física en castellà i la resta d'assignatures en català. “En realitat, el que interessa al govern és fer minvar el català. Si volgués potenciar l'anglès hauria donat recursos”, argumenta Perelló.

Els inspectors, de moment, no han entrat a fons a fiscalitzar la feina de les escoles, però “tenen ordres d'anar als centres per intimidar”, denuncia Barceló. Fins ara no s'ha obert cap expedient, però la Conselleria d'Educació sí que ha rebut desenes de denúncies de Defensa del Menor contra escoles i instituts en referència a les tres setmanes de vaga. “N'hi ha per la col·locació de pancartes, perquè hi havia nens al pati en hores lectives...”, relata Barceló.

La situació d'incertesa no fa pinta de resoldre's. El govern de José Ramón Bauzá es nega ara a negociar amb el comitè de vaga res que no sigui el calendari d'aplicació del TIL i la possibilitat que la vaga es reactivi plana sobre l'ambient. L'Assemblea de Docents es reuneix avui per estudiar si es reactiva l'aturada indefinida o si es busquen altres fórmules, com ara fer vaga un dia a la setmana.