La Cívica es reivindica en el seu 25 aniversari
L'entitat per la normalització del valencià a Alacant va commemorar les noces d'argent amb un emotiu sopar a Mutxamel
El primer president recorda la situació “bel·ligerant” contra la llengua que es vivia al carrer amb manifestacions contràries a la LUEV
Mutxamel va ser escenari divendres del sopar d'aniversari de l'Associació Cívica per a la Normalització del Valencià a Alacant. Una trobada que va servir per a recordar els orígens, la faena feta i especialment la vigència del seu treball diari per la normalització de la llengua a l'Alacantí. Unes 80 persones van assistir a la trobada en la qual van estar molt presents tots els presidents que ha tingut l'entitat al llarg dels anys i la faena que s'ha fet, tant en les escoles i instituts com de cara a la societat.
L'actual presidenta de La Cívica, Mari Carme Llorca, va reivindicar el valor dels precursors de l'entitat “ara fa 25 anys en un context molt complicat i en què van anar família a família perquè matricularen els fills en valencià”.
Una tasca que amb els anys ha donat els seus fruits, però que es troba amb “uns governants que desprestigien la nostra llengua sota falses banderes de la qualitat de l'ensenyament”, segons Llorca. La presidenta va subratllar que “l'ensenyament en valencià és sinònim de qualitat, d'innovació pedagògica i de progrés”, per acabar afegint: “Seguirem treballant perquè els nostres governants entenguen que el nostre poble té una llengua i una cultura pròpies i que s'han de respectar, dinamitzar i valorar.”
Al sopar van assistir els regidors de Cultura de Mutxamel i Sant Joan així com el vicerector de Política Lingüística de la Universitat d'Alacant, Carles Cortés, el president d'Escola Valenciana i representants de Compromís, el PSPV i Esquerra Unida, entre altres organitzacions.
La celebració va estar amenitzada per la música de Natxo Gironés, que va musicar diferents poemes de Vicent Andrés Estellés i va tindre el seu punt àlgid amb la projecció d'un vídeo en la qual diferents persones lligades a la trajectòria de l'entitat explicaven la història de la Cívica.
Els inicis
Al sopar va assistir també Gosalvez, el primer president de La Cívica,que va recordar a El Punt Avui els inicis de l'entitat en un context “molt bel·ligerant a Alacant, on, malgrat haver-se aprovat la Llei d'Ús i Ensenyament, hi havia moltes associacions absolutament contràries que convocaven manifestacions en contra de la normalització del valencià”.
Gosalvez també va recordar com “amb eixa situació i veient que ningú no reaccionava vàrem ser unes cinc o sis persones que ens ajuntarem per a dir que a Alacant hi havia gent que parlava valencià i que estem en ciutat valenciana”.
La Cívica, tal com va explicar el seu primer president, “va nàixer dins del despatx d'Acció Cultural, al carrer Girona, on la seua delegada a Alacant, Verònica Queralt, ens va prestar tot el seu suport”. Una iniciativa que va tindre la seua primera convocatòria massiva al saló d'actes de l'institut Jorge Juan, una assemblea constituent en la qual es van ajuntar unes hitanta persones preocupades per la normalització del valencià a Alacant.
“Calia fer alguna cosa perquè l'ambient contrari s'estenia i necessitaven traure el cap i dir-hi la nostra, eixa va ser la gran virtut que tinguérem els que fundàrem La Cívica”, afirmava Gosalvez, que després de 25 anys es mostrava “molt satisfet de veure com una cosa que has parit juntament amb altres persones no s'ha mort i que continua viva i fent una faena molt important i necessària a Alacant”.
