Punt i a part olímpic
L'alcalde de Barcelona fa pública la renúncia als Jocs d'hivern del 2022 i ho atribueix a la voluntat de l'oposició de sotmetre el projecte a una consulta
La candidatura del 2026 tampoc té garantit, ara, un mínim consens polític
La decisió estava cantada des de feia dies. L'única incertesa és com es faria pública, en temps i forma. I ahir va ser el dia assenyalat. A través d'una asèptica nota de premsa, l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, va fer un dels anuncis probablement més transcendentals del seu mandat, com és la renúncia a aspirar a l'organització dels Jocs Olímpics d'hivern del 2022. Un dels factors clau que han propiciat aquesta retirada tàctica, i que ahir apareixien ressenyats en el gèlid comunicat oficial, és la falta d'un consens polític al consistori barceloní al voltant de la candidatura, i que es visualitza en l'oposició reiterada que ha expressat el PP. En els últims dies, de fet, Trias ha mantingut diversos contactes amb el líder dels populars, Alberto Fernández Díaz, per intentar estovar la seva posició. No hi ha hagut manera. Fernández Díaz és un polític de conviccions i posicions pètries.
L'agenda protocol·lària va propiciar que l'alcalde barceloní hagués de fer esment, sí o sí, al que ahir era la qüestió del dia. I, en poques paraules, Trias va dir molt. Aprofitant la inauguració de la nova escola Mediterrània de la Barceloneta, va reconèixer obertament que la celebració d'una consulta ciutadana sobre els Jocs Olímpics a què l'ha empès l'oposició, l'ha fet decantar-se per la renúncia. “Si no m'ho haguessin demanat, potser els hauríem fet”, va manifestar. I és que els seus més estrets col·laboradors, i el mateix alcalde, no han dissimulat mai les seves suspicàcies que el PSC o el PP utilitzessin aquesta consulta com un plebiscit a la gestió del govern municipal de CiU.
L'escenari que s'obre a partir d'ara, també ja ha estat descrit. Formalment la candidatura olímpica no queda descartada, sinó ajornada, ja que el tàndem Barcelona-Pirineus aspirarà a acollir els Jocs d'hivern del 2026. De facto això suposa que el debat queda aparcat durant quatre anys, un temps que serà imprescindible per intentar construir una unitat política al voltant del projecte, ara absolutament inexistent. Per si algú en tenia dubtes, ahir va quedar clar. Ho acreditaven les paraules del cap del grup del PSC, Jordi Martí, que va dedicar una bateria d'atacs duríssims contra Trias, a qui va acusar de falta de valentia política per no voler afrontar un projecte que portava implícites adversitats, com ara convèncer el govern espanyol perquè el financés. Per Martí, a més, posposar-ho al 2026 suposa abandonar tàcitament l'opció de fer els Jocs, “ja que tots sabem que aquell any no tindríem cap possibilitat”.
El PP no amagava ahir una mal dissimulada satisfacció –“s'ha encertat amb aquesta decisió”, assegurava Fernández Díaz– alhora que no volia comprometre cap suport de cara al 2026. En aquesta posició va ser coincident amb el republicà Jordi Portabella, que va apostar per reprendre la discussió més endavant. O sigui, el 2017 com a molt d'hora. Qui ja ho té clar és ICV-EUiA, que des del minut zero ha expressat el seu rebuig a la celebració dels Jocs d'hivern. I això val pel 2022, o el 2026.