Decepció al Pirineu, que ja pensa en el 2026
Els alcaldes creuen que s'ha perdut una oportunitat, però volen mirar al futur
Fan pinya, però, amb Trias
Els alcaldes del Pirineu van manifestar ahir un doble sentiment a l'hora de valorar la renúncia a presentar candidatura olímpica als Jocs d'hivern del 2020. Per una banda, es mostraven decebuts, perquè creien que la candidatura s'havia treballat bé i tenia possibilitats. Per altra banda, veien amb bons ulls que no s'aturi la feina feta i que s'aprofiti per fer avançar l'esquí al país i per aspirar a les olimpíades del 2026 amb el màxim consens possible.
L'alcalde d'Alp i president del Consell de la Cerdanya, Ramon Moliner (CiU), va afirmar que el “moment bo” era el 2022. Moliner va remarcar que s'ha perdut una gran oportunitat per a la Cerdanya per recuperar el terreny perdut en molts àmbits, sobretot en el de les infraestructures. “Les obres previstes s'acabaran fent, però les olimpíades les haurien accelerat”, va indicar. A més, va insistir que unes olimpíades haurien situat la Cerdanya a l'aparador mundial del turisme. Moliner, però, va apostar per aprofitar els quatre anys de més que tenen per prepar millor la candidatura.
El president del Consell Comarcal del Ripollès, Ramon Rovira (CiU), va dir que les comarques pirinenques perden una gran oportunitat perquè el territori tiri més endavant que no pas ara. “Estàvem molt il·lusionats pels
projectes que s'havien d'executar ”, va indicar. I hi va afegir: “Em quedo amb la promesa del conseller de Territori, Santi Vila, que amb o sense olimpíades cal actuar a la línia del tren de Puigcerdà.”
L'alcalde de Puigcerdà, Albert Piñeira (CiU), va insistir que ara cal preparar-se per al 2026 en els àmbits de la millora del nivell dels esports d'hivern, de gel i neu, per posicionar el Pirineu al mapa del món i per crear un bon pla d'equipaments i infraestructures. Tot plegat amb els dos instruments habilitats pel projecte olímpic: el pacte global del Pirineu i del pla estratègic d'esports d'hivern.
Els representants d'altres administracions més generals van fer una crida a continuar treballant perquè la candidatura del 2026 tingui consens i garanties d'èxit. És el cas del president del Patronat de Turisme de Girona, Ramon Ramos, que va demanar a totes les parts implicades un esforç per continuar treballant per aconseguir una candidatura amb garanties per aspirar a les olimpía-des d'hivern del 2026. “Estàvem molt il·lusionats. L'Ajuntament de Barcelona deu tenir les seves raons per renunciar a ser candidats pel 2022”, va indicar. I hi va afegir que creia que aquestes raons tenen a veure amb les possibilitats reals que l'alcalde, Xavier Trias, va entreveure en la reunió mantinguda recentment a Lausana amb els responsables del Comitè Olímpic Internacional.
El president de Ferrocarrils de la Generalitat, Enric Ticó, va afirmar que aspirar als Jocs d'hivern és una decisió política que no li pertocava a ell. Això no obstant, va explicar que la Molina –que és l'estació que gestiona Ferrocarrils i que acolliria les principals proves de les olimpíades– està preparada. Ticó va recordar que té una llarga tradició de competicions internacionals i que és un referent quant a proves paralímpiques.
LA DATA
LES REACCIONS
Lleida aprofita per reclamar ser-hi el 2026
La renúncia als Jocs del 2022 amenaça de reobrir ahir el debat sobre la inclusió de les estacions d'esquí del Pirineu lleidatà en una possible candidatura per al 2026. L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, va manifestar ahir el seu suport a Xavier Trias en el cas que Barcelona es decideixi a preparar una candidatura olímpica Barcelona-Pirineu per al 2026, i va remarcar que aquesta nova proposta tingui “una visió global de país i una visió integral i integradora de tot el Pirineu”, sense deixar fora les estacions de la Val d'Aran, l'Alta Ribagorça i el Pallars. En canvi, l'alcalde de la Seu d'Urgell, Albert Batalla, va dir que “cal ser realista” i que, per al COI, “una candidatura dispersa seria una candidatura perdedora”. “El que hem de treballar tots és per aconseguir que el 2026 hi hagi prou consens polític i social per tenir una candidatura guanyadora”. “El que ens interessa a tots —va reblar—, tinguem pistes amb competició o no, és que hi hagi uns Jocs al Pirineu, i no a l'altre extrem d'Europa
o del món.”