Societat
A Maià de Montcal busquen botiguer
El juliol va tancar l'únic establiment del poble, i ara, per comprar queviures, els veïns han d'anar en un altre municipi
L'Ajuntament posarà una part del casal a disposició de qui vulgui obrir una botiga
L'Ajuntament de Maià de Montcal s'ha proposat que el poble torni a tenir una botiga de queviures, després que aquest estiu va tancar l'establiment de tota la vida i únic d'aquest tipus que hi quedava, cal Flequer. Com que, segons l'Ajuntament, el propietari del local on hi havia la botiga no vol tornar-lo a llogar, la intenció del consistori és oferir una part del casal –un espai públic que precisament està situat al davant d'on hi havia l'establiment tancat– a qui hi estigui interessat. En les setmanes vinents s'han de decidir les bases del concurs per a la concessió, que han d'incloure, entre altres aspectes, el preu del lloguer del local i si els concessionaris han de ser gent empadronada a Maià o si hi poden aspirar els forans. “Creiem que és un servei indispensable, ja que, a més de ser una botiga, és un punt de trobada”, argumenta l'alcalde, Joan Gaínza (CiU).
Sense botiga, els veïns del nucli de Maià (unes 350 persones) que volen comprar sucre, verdura o embotits, per exemple, s'han de desplaçar a altres municipis, principalment a Besalú, on, de fet, treballa molta gent de Maià. Un autobús contractat per l'Ajuntament hi fa un viatge setmanal. Per al pa, el problema està solucionat perquè, des que va tancar cal Flequer, cada matí apareix la furgoneta d'un venedor. La notícia que es busca botiguer o botiguera ha circulat amb rapidesa per Maià. Si fem cas de les opinions que aquest diari va recollir ahir, els veïns aplaudeixen la iniciativa de l'Ajuntament perquè es troba a faltar cal Flequer, o ca la Gisela, com en deien durant el temps en què aquesta noia va dur la botiga. “Home, has de pensar que des del juliol, si et descuides de la llet al súper, has de recular i fer uns quants quilòmetres”, posava d'exemple en Xevi, a qui trobem treballant a la seva fusteria. Del seu testimoni es dedueix que cal Flequer o ca la Gisela servien principalment per a les compres puntuals, sovint per una emergència, excepte en el cas del pa, que la majoria de la gent de Maià sempre l'havien comprat allà.
Tant la Sílvia, que trobem davant de casa seva, com una altra Sílvia, amb qui parlem al restaurant La Torre, fan notar que la gent gran és la més perjudicada pel fet de no tenir botiga al poble: “Als que tenim cotxe no ens costa res anar a Besalú amb un salt, però si no en tens...” I creieu que hi haurà candidats?, els preguntem. En això no hi ha unanimitat. La més optimista és la Sílvia del restaurant, la qual opina que a Maià et pots guanyar la vida amb una botiga perquè hi ha prou gent, sobretot a l'estiu.
L'escola
Una altra aspiració de Maià de Montcal és recuperar l'escola, però això, ara per ara, sembla molt més difícil que tornar a tenir botiga. La mainada va a l'escola Vilarrasa de Besalú. Precisament a proposta de l'Ajuntament de Maià, els municipis que aporten alumnes a aquell centre (a més de Besalú i Maià de Montcal, són Beuda i Sant Ferriol) constituiran un consell escolar conjunt a través del qual tots quatre ajuntaments puguin “participar, opinar i prendre decisions” dels comptes del centre i, en concret, de l'import que els ajuntaments han de pagar per cadascun dels alumnes del seu poble. Fins ara, l'Ajuntament de Besalú assumia primer les despeses i, a final de curs, comunicava als altres consistoris quant els tocava pagar.
