Societat

Cel·les obertes

Quatre reclusos relaten la seva situació al nou departament d'atenció especialitzada de la presó de Quatre Camins

Expliquen que als mòduls ordinaris senten “massa pressió amb les baralles i les drogues”

En aquesta unitat els funcionaris no duen uniformes i es comparteixen espais sense reixes

Un jardí amb hortdóna oxigen als interns que intenten millorar la seva formació personal

El visitant que entra al departament d'atenció especialitzada (DAE) de la presó de Quatre Camins s'oblida amb rapidesa que és en un penal. L'angoixa de sentir i veure que es tanquen reixes al seu pas no existeix. És una unitat totalment apartada de la rigidesa i disciplina dels mòduls del centre penitenciari, on viuen 400 reclusos en cada un.

Funcionaris sense uniformes, cel·les per a dues persones i obertes tot el dia, monitors i educadors atents a les seves capacitats, i un jardí amb hort que dóna oxigen als interns que volen millorar la seva formació personal i professional. És una pinzellada d'aquest departament de convivència, amb una capacitat per a 40 reclusos amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament (DID). És un paradís, diuen la majoria dels seus hostes, però no tothom vol entrar-hi. Deixar el consum de drogues és un requisit imprescindible per ingressar-hi i no tots ho accepten, admet Jordi Torres, veterà psicòleg del sistema penitenciari català i coordinador del DAE. “Alguns ens diuen que és una zona massa tranquil·la i sense soroll no poden dormir”, hi afegeix Torres.

Realment, quatre dels dotze reclusos que des de l'estiu s'han incorporat a aquest departament coincideixen a expressar que s'han allunyat de la pressió. “Al mòdul hi ha molta tensió, baralles i droga”, afirma Aniceto Narvalaz Narvalaz. Explica que creu en Déu i que al departament ha deixat de consumir tòxics i ara aprèn a llegir. Aniceto és un dels responsables de cuidar l'hort de l'ufanós jardí, que té dos desmais i dos pins, i amaga una barbacoa i un espai on s'han fet paelles per a 50 comensals amb els familiars de l'anterior unitat de toxicomanies. Ara a l'hort tenen maduixeres i acaben de plantar-hi cebes.

“Aquí els funcionaris t'ajuden i els espais són oberts. A Brians et peguen”, assegura Miguel Jiménez Rodríguez. Miguel, com Aniceto, també ha de superar la seva addicció i tots dos tenen fills petits per qui lluitar. Miguel relata que al grup hi ha persones que cobren la paga d'indigència i que mai no ve a veure'ls cap familiar. “Els dono xampú o un cigarret”, explica Miguel.

Un altre intern, José Manuel Santos, vol treure's el carnet d'educador social per ajudar altres persones a sortir del forat de les drogues. “Vaig estar tretze anys a la presó. En sortir-ne un dia em vaig punxar, vaig anar a comissaria i vaig dir-los: «Mireu si tinc res pendent»”, relata amb sinceritat. Antonio Mena també se sincera: “La vaig cagar.” Després de complir una pena de set anys i mig, va reincidir. Ara al departament se sent tranquil i se centra a estudiar informàtica. “Al departament –hi afegeix– pots parlar amb el tutor quan vols, mentre que al mòdul sempre hi ha cues i t'has d'esperar dies i dies.”

Susanna, una de les monitores del DAE, recorda com abans marxava entristida de la presó en acabar la sessió amb els interns amb discapacitat. Aquest grup acostuma a ser expedientat al penal perquè no segueix el ritme ordinari. A alguns se'ls ha de recordar que la neteja personal és diària, i altres desapareixen dels programes especials, com ara el de violència o toxicomanies, perquè no entenen el que s'hi diu.

Hi ha tres educadors i dues mestres que ajuden els inters a formar-se. També hi ha voluntaris que els ensenyen valors, jardineria o creixement personal. Una d'elles és una funcionària de la presó de Girona,l'Assumpta, que hi va els caps de setmana, explica Torres. “Treballem l'autodeterminació: que la persona sigui capaç de decidir, de resoldre problemes, de millorar la seva autoestima”, descriu Susanna Vert, coordinadora de Dincat. Formació, sobretot personal, perquè quan surtin no tornin a recaure.

85
per cent
dels reclusos amb discapacitat intel·lectual són consumidors de drogues, a causa del seu entorn castigat o perquè intenten ser acceptats per un grup. En la població reclusa en general, aquest percentatge baixa fins al 40% o el 60%.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia