“M'estan xuclant el sou”

Sílvia Vidal diu que des de fa dos anys ha de recórrer als bancs per afrontar els costos que li suposen els endarreriments. Aquesta farmacèutica es va aventurar fa cinc anys a fer-se càrrec d'una de les farmàcies del centre de Mataró i poc s'imaginava que arribaria a la situació d'avui. “Fins ara ho he pogut anar pagant tot, però amb un esforç descomunal i uns costos que no em puc permetre i que m'estan xuclant el sou”, explica. Ahir a Mataró només les farmàcies que obren 24 hores garantien els serveis mínims, la resta va poder secundar la vaga. “No ens agrada tancar, però estem farts de patir i que no ens deixin ni respirar. Molts aguantem pels bancs perquè, si no, hi hauria un gran daltabaix.”

Quan va agafar el negoci, comptava invertir en el local i agafar més personal, però la realitat ha estat ben diferent. “En comptes d'ampliar, he hagut d'acomiadar una persona i tots posar-hi més hores. Pateixes amb la incertesa de saber si cobraràs per tirar endavant i això esgota moralment i físicament.” En el seu cas, ha recorregut al Col·legi de Farmacèutics, que ha intercedit en els crèdits per facilitar el pagament de factures. Vidal va més enllà i es mostra especialment crítica amb el tracte rebut pel govern espanyol: “Estan fent negoci amb nosaltres i som una arma política per crear més divisió entre Madrid i Catalunya.”